de 0 a 7 anys

ÀNGEL CALDAS I BOSCH Fa pocs dies el nostre bisbeFrancesc afirmava: "No podem silenciar que tenim una assignatura pendent amb relació a l'educació cristiana dels 0 als 7 anys, en el si de la pròpia família". Ho feia amb motiu de la presentació del nou catecisme i dels materials preparats per a ser una bona ajuda per als catequistes. Aquest accent d'interès maternal i de competència pedagògica per atendre l'inici de la catequesi als 7 anys pot semblar excessiu. Saber, als 7 anys, que hi ha un manament que diu: "No diràs falsos testimonis ni mentiràs" i sentir el deure d'acusar-se en la confessió sagramental d'haver dit mentides pot arribar a fer gràcia. Com aquell nen que, al ser preguntat si havia dit mentides, contesta al sacerdot: sí. I afegeix: I tu? No, li respon el mossèn. I el nen replica: "Embuzterooo!". Però, de broma, aquí no hi ha res. L'hàbit de lluitar per dir la veritat, la consciència que la mentida és una indignitat pel que la diu i una ofensa pel qui la rep, veure com creix en una ànima d'infant la repugnància per l'engany i l'amor a la veritat, això no és cap broma. Precisament perquè aquesta pedagogia de la sinceritat ha minvat amb la crisi del catecisme i de la confessió, resulta més natural quan als 7 anys se n'hi ha afegit uns quants més el comportament adult giri entorn d'una doble vida. Quan no hi ha sinceritat, hi ha hipocresia. La sinceritat que s'aprèn dels 0 als 7 anys, i la hipocresia que s'instal·la al llarg de l'existència i que arriba a conformar una "cultura" de la doble vida. La vida social del nostre país la manifesta massa sovint en els negocis, en els tractes, en la política, en el matrimoni. Ens manca l'aire fresc respirat de petit, que amara l'Evangeli i que s'aprèn, especialment, en una bona catequesi.