La Fontana d´Or recupera el pas oblidat del pintor Joan Brull a la Girona del s. XIX

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
Quan ja no quedava rastre del pas per Girona del pintor barceloní Joan Brull, una exposició a La Fontana d'Or recupera una història que té també com a protagonista Prudenci Bertrana, un dels més significatius artistes de la Girona del tombant del s. XIX al XX.
Després dels anys de formació a Barcelona, Madrid i París, Joan Brull (1863-1912) es va instal·lar a Girona, ciutat on va arribar l'any 1890 i per viure i treballar durant cinc anys, segons consta a les cròniques de l'època del Diario de Gerona.
El pas de l'artista per la ciutat de l'Onyar no va ser superficial. Va codirigir amb Prudenci Bertrana l'Acadèmia Moderna que hi havia a la Placeta del Correu Vell. Herència d'aquella època són alguns quadres avui conservats al Museu Comarcal de la Garrotxa, al Museu d'Art de Girona i al Museu Municipal de Tossa de Mar. L'artista també va fer estades a Santa Coloma de Farners.
Encara queden interrogants per resoldre, però la recerca feta en ocasió de l'exposició Joan Brull. Realitat i somni ha permès aportar algunes llums com les que aquí esmentem i que es poden consultar al catàleg de la mostra, amb textos de Manel Serra, Francesc Fontbona, Isabel Fabregat, Eliseu Trenc, Miquel-Àngel Codes i Reyes Faus.
L'exposició quedarà inaugurada avui a les 12 hores al Centre Cultural Caixa Girona-La Fontana d'Or. Els nombrosos quadres exposats permeten resseguir l'evolució d'aquest artista, considerat un dels més significatius del simbolisme a Catalunya, des de l'etapa realista fins a la més onírica.
Però l'activitat a la Fontana d'Or es manté el nivell i, a la mateixa hora, s'inaugurarà una segona exposició, aquesta dedicada al conegut com a "Picasso cubà". Es tracta de Wifredo Lam. L'esperit de la creació 1939-1976, que proposa un recorregut retrospectiu per quatre dècades del treball del pintor i gravador cubà, inclosa la seva estada a París, on va congeniar amb Picasso, influència claríssima en l'obra aquí exhibida.
Aquesta exposició ha estat comissariada per Roberto Cobas. Les obres, amb temes de primitivisme, surrealisme i cubisme, han estat cedides pel Museu de Belles Arts de l'Havana.
L'actitud moral política i cultural és indissociable de l'obra de Wifredo Lam, que des de les primeres obres ja mostra un compromís amb els oprimits.
Fruit de la seva confiança en el diàleg intercultural són figures recurrents com la maternitat, la dona, la parella i formes antropomòrfiques i totèmiques.
Regla Garcia, representant del museu cubà, va explicar ahir en la roda de premsa de presentació de la mostra que a través de setanta obres de vol honorar el més universal dels artistes cubans.
Manel Serra, president de Caixa Girona, va evocar ahir la relació de Catalunya amb Cuba i va dir que hi havia gent de Cadaqués que havien estat a l'Havana però no coneixien Figueres.