Ángeles Caso guanya el Planeta amb els infortunis d´una immigrant africana

BARCELONA | MARTA PALLARÉS/EFE L'escriptora i periodista asturiana Ángeles Caso, oculta sota el pseudònim de Virginia Évora, va guanyar ahir la 58 edició del premi Planeta amb la novel·la Contra el viento, mentre que Emilio Calderón va quedar finalista amb la novel·la històrica La bailarina y el inglés. Els tradicionals agraïments van veure's marcats pel desmai patit per un dels membres del jurat, Pere Gimferrer, que va perdre el coneixement a sobre de l'escenari quan Caso portava un minuts parlant i havia dedicat el guardó "a les meves amigues de Cap Verd". A l'hora de tancar aquesta edició, l'acte havia quedat suspès i Gimferrer havia estat traslladat a un hospital, on li feien proves.
La novel·la guanyadora, per la qual Caso s'embutxaca els 601.000 euros del premi, explica la història d'una jove de Cap Verd que, després de molts infortunis, emigra a Europa, on primer a Portugal i després a Espanya la vida no deixa de maltractar-la. L'escriptora asturiana, que ja va ser finalista del Planeta l'any que va obtenir el desitjat guardó el Nobel Camilo José Cela, va ser també la guanyadora de la cinquena edició del premi Fernando Lara l'any 2000.
La novel·la finalista se centra en el període colonial britànic de l'Índia, on el protagonista, nomenat cap de la policia, ha de resoldre uns misteriosos crims.
Caso ha consolidat amb aquest premi una trajectòria literària en la qual en tot moment s'ha mostrat coherent. Nascuda a Gijón el 1959, filla d'un catedràtic i rector de la Universitat d'Oviedo, va començar el seu camí professional al món del periodisme el 1984, quan va entrar a treballar al centre Regional de Televisió Espanyola a Astúries, al programa Asturias, aquí. Al desembre d'aquell mateix any va passar a TVE a Madrid per presentar el Telediario Segunda Edición, i a la televisió pública va treballar també com a presentadora en programes culturals.
Després d'un breu període a l'àrea de Comunicació i Imatge de l'Expo'92, a l'abril de 1988 és va incorporar a la Cadena Ser, on va començar a presentar el programa No me hagas caso, i un any després va començar a treballar a RNE, on entre d'altres va presentar i després va dirigir el programa cultural El Ojo crítico fins a l'octubre de 1994, quan va decidir abandonar el periodisme per dedicar-se a la literatura.
Caso va tenir un començament literari electritzant amb la novel·la El peso de las sombras (1994), que va tenir més èxit de crítica com a finalista del Premi Planeta que la pròpia novel·la guanyadora, obra de Cela.
El mes de març de 1997, va publicar la novel·la El mundo visto des del cielo, en què l'autora entra en el món personal del pintor Julio Canac, i un any després va arribar a les llibreries la seva cinquena novel·la, El resto de la vida, en què ofereix una versió contemporània del clàssic mite d'Orfeo. Des d'aleshores, ha alternat la publicació de novel·les , contes i relats amb assajos biogràfics com Giuseppe Verdi, la intensa vida de un genio (2001) o Las olvidadas, una historia de mujeres creadoras (2005).

El finalista
El finalista, Emilio Calderón (Màlaga, 1960) és historiador, editor i escriptor, i durant deu anys és va dedicar exclusivament a la literatura infantil i juvenil. Al setembre de 2007 va publicar El secreto de la porcelana, i un any després El judío de Shangay, amb la qual va obtenir el XIII Premi de novel·la Fernando Lara, que també convoca Editorial Planeta.