Festa Major de la Sardana

Nou formacions musicals coblístiques desfilaran per la plaça Major, durant tres dies. La Festa Major de la Sardana, que és com s'anomena el sarau sardanístic que viu la capital del Pla de l'Estany anualment, al mes d'octubre. Audicions, concerts de festa major i la Festa de la Música per a Cobla, han donat nom a Banyoles des de temps immemorials

MONTSERRAT JUVANTENY Una festa única a tot Catalunya! Així és pot qualificar Sant Martirià o la Festa Major de la Sardana, que és com s'anomena el sarau sardanístic que viu la capital del Pla de l'Estany anualment, el mes d'octubre. Audicions, concerts de festa major i la Festa de la Música per a Cobla, han donat nom a Banyoles des de temps immemorials. Joan Vidal i Gayolà, en el pròleg del llibre Banyoles i la sardana, fa referència a les festes banyolines indicant que "Des de la reforma de Pep Ventura i l'aparició de les primeres cobles modernes, no hi ha hagut festa a Banyoles on la cobla i la sardana no n'hagin estat els principals protagonistes"En la darrera dècada, les sigles CoCo com a segell propi, identifiquen una Competència de Cobles que és històrica. Enguany, el dissabte 24 d'octubre, a les dotze del migdia, s'encetarà l'apartat sardanístic, amb una audició dedicada a compositors banyolins, amb La Principal de la Bisbal i Selvatana. La plaça porxada, que reuneix una acústica impressionant, serà també el lloc on es donaran la mà quatre cobles dins de la Competència de cobles joves. Seran Cadaqués, Bisbal Jove, Lluïsos i Mil·lenària, aquesta darrera de la Catalunya Nord, les que posaran música a les diferents rondes de sardanes: per escoltar, per ballar, sardana obligada, sardana popular i finalment com a cinquena ronda, ballables per a cobla. És a dir, cada una de les quatre cobles, situades en els quatre punts cardinals de la plaça, interpretarà una sardana de cada ronda, fins a setze composicions, a més dels ballables. El diumenge, la competència serà de cobles grans comptant amb la Ciutat de Girona, Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Selvatana. L'estructura del programa no varia gaire d'un any a l'altre. Enguany, però, el diumenge, no hi haurà ronda d'estrenes, i en el seu lloc, l'espai de la segona ronda estarà íntegrament dedicat a Martirià Font i Coll.

Competències d'orquestres
Les formacions d'orquestra també tenen els seus fidels seguidors. A Banyoles, és un lloc on la competència entre dues formacions d'orquestra gironines es fa més evident, pel fet que actuen una al costat de l'altre. Bisbalencs i selvatans, segons siguin seguidors de La Principal de la Bisbal o la Selvatana, gaudeixen d'allò més amb el concert que, a partir de les cinc de la tarda, de manera simultània, té lloc cada any, el dissabte de la festa, sota la batuta dels seus respectius directors, Francesc Cassú i Jesús Santaliestra. El concert constarà de cançó catalana, música de películ·les, selecció de sarsueles i sardanes cantades, i l'apoteosi final es produirà amb la interpretació conjunta per part de les dues orquestres del vals jota El banyolí, que Jesús Santaliestra va dedicar a la Festa Major banyolina l'any passat. La festa de dissabte es clourà amb el gran xou de ballables, a la nit, amb les mateixes formacions, Bisbal i Selvatana, a la Draga.
Que el dilluns de Sant Martirià només sigui festa a Banyoles, no és motiu perquè la Draga s'ompli de gom a gom, per gaudir del concert de la Festa de la Música per a Cobla. Enguany s'hi estrenaran obres premiades l'any passat, en el 24è Certamen Ceret-Banyoles. Suite per a piano i cobla de Francesc Teixidor i Ponce, va obtenir el Premi Manel S. Puigferrer i Galeria d'objectes útils per a inútils de Joan Josep Blay que va ser premiada amb l'accèssit. Juntament amb Bisbal i Selvatana actuaran els banyolins Pere i Montse Frigolé, interpretant sardanes al piano a quatre mans. L'Esbart Fontcoberta, amb coreografia de Pau Leal, donarà vida a l'obra Akelarre, del gironí Francesc Cassú. El Foment també tindrà un record per al periodista sardanista Eugeni Molero, en motiu del 25è aniversari de la seva mort, amb la interpretació de la sardana El portal de les ànimes, escrita pel seu fill Esteve Molero. El fermall de la gran matinal serà la sardana La festa de Sant Martirià interpretada de conjunt per les dues cobles. Es tracta d'una peça que Conrad Saló va dedicar als banyolins, l'any 1976, quan era director de la Bisbal i per tant, un assidu a la festa. A la tarda, Bisbal i Selvatana oferiran sardanes a la plaça Major, i la Bisbal s'encarregarà del darrer acte de la festa, que serà la sessió de ballables a les nou del vespre, a la Draga.

Martirià Font, gran amic de Puigferrer, va dirigir la interpretació estereofònica de "Somni" a la plaça de Banyoles del 2000 fins al 2005.

Daniel Gasulla, va ser el director del "Somni" el 2006, l'any d'estrena per part de la cobla Sant Jordi de la seva sardana "La Font de la filosa".

Jesús Santaliestra és el director de la Selvatana, i dirigeix la sardana estereofònica a la plaça de Banyoles des del 2007.