Saramago, defensor de la democràcia

EFE José de Sousa Saramago va néixer el 1922 a Azinhaga, Portugal, i ja de petit era un amant de la lectura. A l'escola els seus resultats eren bons, però va haver d'abandonar-la, perquè els seus pares no tenien diners. Per a ajudar a la família, va treballar durant dos anys en una ferreria mecànica, mentre es llegia cadascun dels llibres de la biblioteca pública del seu barri.

En 1947 va escriure la seva primera novel·la, "Terra de pecat", que no va tenir èxit. Llavors va començar a col·laborar com a periodista en el “Diário de Notícias” i després es va convertir en un comentarista cultural. Des de 1976 es dedica exclusivament al seu treball literari.

Censurat i perseguit

Va patir censura i persecució durant els anys de la dictadura de Salazar i en 1969 va fer-se membre del Partit Comunista Portuguès, quan encara era clandestí. En 1974 va sumar-se a l’anomenada "Revolució dels Clavells", que va dur la democràcia a Portugal.

La seva primera gran novel·la va ser " Levantado do chão" (1980), un retrat fresc i directe de les condicions de vida dels treballadors de Lavre, a la província d’Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconsegueix trobar la seva pròpia veu, aquest estil únic, net i gairebé poètic que el distingeix. Durant els següents anys, Saramago va publicar gairebé sense descans.

S'exilia a Lanzarote

La novel·la "L'Evangeli segons Jesucrist" (1991) el va catapultar a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal, quan el govern va vetar la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquest any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com acte de protesta, Saramago abandona Portugal i s'instal·la a l’illa de Lanzarote (Canàries).

En 1995 publica una de les seves novel·les més conegudes, "Assaig sobre la ceguesa", novel·la que va ser duta al cinema al 2008 sota la direcció de Fernando Meirelles. I en 1998 guanya el premi Nobel de literatura, convertint-se en el primer escriptor de llengua portuguesa a guanyar aquest premi.

L'estil de Saramago sempre mostra una enorme preocupació ètica , que es plasma a través d'una estètica cuidada, de prosa clara. Generalment escriu en tercera persona, es dirigeix directament al lector i crea complicitat amb un to escèptic i amable.