GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
El poeta, periodista, assagista i editor britànic Mark Abley, premi Liberpress 2009, afirma que la independència, per ella mateixa, no pot mai salvar una llengua. Pot ser útil, però no sempre ho és. Només cal veure el cas irlandès, la llengua irlandesa no és pas gaire forta malgrat el segle transcorregut d'independència. El gal·lès, malgrat restar sota dominació anglesa, és avui més fort que l'irlandès, argumenta.
Abley rebrà demà a la nit a l'Auditori de la Devesa de Girona el premi Liberpress, que atorga l'associació del mateix nom, en una gala amb més premiats: Tom Sharpe, Luis Eduardo Aute, José Antonio Labordeta, l'Associació Gat Perich, el FC Barcelona, José Afonso i Giuliano Montaldo.
Autor del llibre Viatge per les llengües en perill (2003), Abley considera que aprendre anglès és professionalment útil a un periodista, però no ho és en l'àmbit particular ja que l'anglès no és superior a les altres llengües. En canvi, sí recomana que la mainada aprenguin a ser plurilingües i, en el cas català, es formin en quatre llengües: català, castellà, anglès i francès.
Preguntat per si cal protegir les més de 150 llengües que es parlen a la vila de Salt, respon: una família somali pot vetllar perquè els fills parlin somali, però aquesta no és una responsabilitat de l'Estat.
D'altra banda, davant el dilema de respectar el diccionari i les normes de l'acadèmia o deixar "contaminar" una llengua, opina que les llengües són vives i és impossible presservar-les sense canvis. "Si jo hagués de passar una llarga temporada a Catalunya, per ?descomptat aprendria català", conclou.
IMPRIMIR PÀGINA »
REDUIR TEXT »
