GIRONA | MARTA PALLARÈS
Prefereix expressar-se visualment més que no pas amb paraules, o això afirma. Però ahir el clownSlava Polunin va donar mostres de la seva loqüacitat a la presentació de Slava's Snowshow, convertint-se en el millor ambaixador d'un espectacle que s'ha pogut veure a més de 60 països d'arreu del món, i que aquesta nit convertirà el Teatre Municipal de Girona en un món "màgic i ritual" del qual cada espectador n'extreu lectures diferents. O així ho explicava l'ex-Cirque du Soleil davant de la dificultat d'expressar verbalment aquest devessall imaginatiu: "Un nen dirà que és divertit, com Disneyland; un avi plorarà perquè hi veurà les dificultats de la vida; o un professor hi descobrirà una llengua nova".
Si és que es pot definir d'alguna manera, és la de festa visual: pallassos, neu, bombolles i pilotes gegants fan participar el públic d'experiències sensorials úniques.
Un cert ordre dins el caos
L'espectacle, que ha arribat a la seva representació número 4.000, està en dansa des de 1993, quan el pallasso rus va iniciar-lo juntament amb un altre actor sordmut. A Londres va aconseguir en el seu primer any de vida el premi al millor espectacle, però Polunin va deixar-lo de banda per entrar a l'arxiconegut Cirque du Soleil, una formació que abandonaria al cap d'uns anys "perquè m'hi avorria".
La represa de Slava's Snowshow, que havia de ser durant un any a Londres, es va acabar convertint en una estada de set anys i una gira ininterrompuda. Polunin afirma que aquest és un espectacle "viu, on cada nou actor que en pren part el transforma". Sense assajos ni indicacions prèvies, el clownexplicava que just abans de cada representació dóna una sola directriu: "Dic Txèkhov, o Beckett, i els actors han d'interpretar tota l'obra a partir d'aquesta premissa". Podria semblar una boutade, però després de només mitja hora en presència del rus, queda clar que és la seva forma de treballar (una paraula que, val a dir-ho, té prohibida als seus espectacles). I tot i així, afirma que tot el que fa és "lògic", encara que admet, "també estrany".
Afirma, sense ombra d'envaniment, que a partir de mitja obra els pallassos poden fer amb el públic el que vulguin, "perquè ja és al nostre poder", i afegeix: "Al principi de l'obra, jo treballo i els miren; al final, ells treballen i jo miro". I formula gairebé el teorema del clown: "Som anàrquics, no seguim cap regla: només cerquem el plaer i l'alegria, i les lleis i tradicions no signifiquen res". Com uns nens, en definitiva, que és en el que promet transformar avui el públic que assisteixi a aquesta festa.
