Fdez. Mallo: "Un punt de narcisisme és saludable"

-No, la fama és una altra cosa. La fama és quan et vénen a esperar les fans a l'aeroport.

No el paren al carrer?

-Alguna vegada, sí, però és una ximpleria.

Què té aquesta nocilla que no tinguin les altres?

-És una altra tècnica narrativa, està en primera persona, hi ha un personatge narrador que es diu com jo -però no sóc necessàriament jo- que explica com va escriure les dues primeres novel·les; hi ha una parella, és una aventura, hi ha imatge, còmic.

-Un còmic de Pedro Jaime on vostè es troba amb Vila-Matas, i no per casualitat.

-No, no és per casualitat. El personatge acaba dissolent-se i perdent la identitat i com Vila-Matas és la persona que més ha treballat a Espanya en l'assumpte de l'escriptor que vol desaparèixer, em va sortir aquesta trobada.

Va elegir vostè la portada?

-Sí, sí, t'ha agradat?

Mónica Vitti fugint a La aventura, d'Antonioni.

-Aquesta era la idea, Mónica Vitti fuig i alhora busca algú que s'ha perdut en una illa i, com la novel·la és d'una illa i la parella busca un lloc per al seu projecte, te molt a veure.

Llegir els seus llibres és com abans anar a cinemes d'art i assaig?

-Ho va dir algú, sí. És que després vaig fer una pel·lícula, que tinc al meu blog. La vaig fer amb càmeres casolanes i parlo en ella del projecte. És un projecte que excedeix el literari, va més enllà: una pel·lícula, un còmic, imatges... Tinc clar que el saber contemporani utilitza les eines que té a la seva disposició, sigui un escriptor, un cineasta o un artista plàstic.

Quin és l'últim artefacte que es va comprar?

-Un portamines. Escriure a llapis i a mà és ja tan rar que em vaig sorprendre a mi mateix. Sóc un gran fan dels portamines.

I aparell electrònic?

-En compro molt pocs, l'últim és el meu ordinador, el que uso, un Mac. Jo sóc de l'univers Mac.

'Els escriptors són gent molt odiosa', per què diu això?

-Això ho dic a la pel·lícula. Jo crec que l'escriptor, en ser una persona que està més aviat sola, té un punt d'egolatria que de vegades no està molt justificat. Jo crec que la meva generació és la primera generació d'escriptors espanyols que no estem boigs, que no som així.

Admeti que té un punt narcisista.

-No sóc conscient però un punt de narcisisme és saludable. Si no et reivindiques tu, qui ho farà.

'Amb la literatura no es fan diners, es fa vanitat', afirma.

-És que com amb la literatura no es guanya diners, al final l'únic que queda és vanitat, el reconeixement dels altres. Si es guanyés molts més diners hi hauria menys ego.

Vostè ja va guanyant alguna cosa.

-Alguna cosa, però no són best sellers a l'estil de Dan Brown, evidentment.

-Es planteja deixar el seu treball|feina?

-De moment, no. Jo ja podria viure de la literatura si volgués, però de moment no vull. Mai no vaig pensar a deixar per sempre la meva professió de radiofísic (en un hospital de Palma de Mallorca). Si només visqués dels llibres, sí, però viure de la literatura és fer moltes "bolos" per tot arreu, moltes conferències, escriure articles per als diaris perquè has de menjar, i això no em ve gens de gust.

Això ja ho fa ara, i cada vegada es prodiga més en la premsa.

-Sí, i escric per a mitjans de tots els grups. L'altre dia em preguntava un periodista com era possible i jo li deia que ni idea: serà que els agrado a tots.

s'aixeca a les set del matí cada dia?

-Per anar a treballar tots els dies l'hospital, que és la meva professió.

Dorm només cinc hores?

-Sí, dormo poc, cinc o cinc i escaig; després, el cap de setmana dormo una mica més.

Quan escriu?

-Durant les hores que em queden. Però no escric tant. Escric molt compulsivament, com quan escrius poesia: alguna cosa se t'apareix i has de bolcar-ho.

Tot a causa d'un accident a Tailàndia que el va tenir postrat.

-Sí, quan em va atropellar una moto. Vaig escriure les tres novel·les seguides abans que es publiqués la primera i sense saber si algú les publicaria. Això és molt important: les vaig escriure com a investigació poètica, com estricta creació, no pensant que me serien publicades.

strong>Gairebé 80 pàgines sense un punt.

-Perquè sí. Perquè jo el valc.

-I aquestes gires?

-A costa de les meves vacances i dels meus dies lliures de funcionari. Surto de treballar les tres, coix un avió a Madrid i torno de nit.

Porta pitjor vida que abans?

-En aquest sentit, sí, però més feliç perquè faig el que vull.

En què treballa ara?

-Fonamentalment, en coses de poesia, també d'imatge: estic investigant noves vies per a mi i, si després surt alguna cosa...

-Assegura que escriu 'sense molt propòsit'.

-És que les meves obres no són de tesi, són artefactes estètics que tracten de moure el lector.

Recomani una cançó, una pel·lícula i un llibre, faci el favor.

-Brother, d'un grup anomenat Organ, és un disc superbo. Pel·lícula, és clar, La aventura, d'Antonioni, i llibre, Aire nostre, de Manuel Vilas, un escriptor saragossà magnífic, amb molts premis. Es publicarà dins d'uns dies. Jo ja ho vaig llegir i és al·lucinant.