feu que hi vegi!

FRANCESC PARDO I ARTIGAS "Mestre, feu que hi vegi". Bartimeu era un cec, un de tants, del temps de Jesús. Ho tenien molt malament per sobreviure, perquè no només no hi veien, sinó que eren refusats, marginats socialment i religiosament. Ells no hi podien veure i la gent no els volia veure. Bartimeu s'atreveix a llançar el crit desesperat, quan escolta que passa el Mestre, malgrat el comminin a callar. Qui té mal, busca remei: "Compadiu-vos de mi, compadiu-vos de mi". "Mestre, feu que hi vegi". Si no et veuen, almenys crida per manifestar amb força que hi ets. Tothom el volia fer callar i el renyaven. Aquesta indicació és molt precisa i preciosa. Es dóna sovint una actitud de voler silenciar qualsevol petició a Jesús, quan sembla que supera "el silenci social que es va imposant per dirigir-se al Senyor". I, alhora, també perquè els crits o clams dels qui necessiten béns materials i bàlsam per a l'esperit turmentat ens molesten si no es fan per uns canals ben establerts. Quan algú s'adreça a nosaltres, des de la pròpia família, veïns, amics, fidels... si no ens fem el sord ?("No passa res")?, acostumem a respondre: "De què et queixes?". I quedem tan contents.
Jesús sí que escolta, escolta el crit de compassió, en fa cas i el crida; i dóna resposta a totes les seves necessitats. Primer li reconeix la seva dignitat en cridar-lo, alhora que escolta els seus mals. Més encara, li descobreix quelcom que troba en moltes persones: "La teva fe t'ha salvat". I, finalment, fa que hi vegi. L'ha salvat, perquè ha reconegut i enfortit la seva fe, i l'ha guarit. I Bartimeu el seguia camí enllà, és a dir, es converteix en deixeble, en seguidor de Jesús. Bartimeus dels nostres temps: el crit del qui està oblidat en el seu entorn més proper, el familiar. Utilitzat, sí, però no tingut en compte, ni escoltat, ni valorat. Crist que reclama atenció i un xic d'estimació i ser tingut en compte. Que el Senyor ens obri els ulls per veure'l.? El crit d'aquell que ha caigut en el pou de la droga, de l'alcohol i, a més, potser no n'és conscient. O de qui necessita palpar totes les sensacions més perilloses per a la seva salut, i tot perquè no troba cap sentit i necessita sentir-se viu. El crit d'aquells que, malgrat no ho explicitin, ens demanen a nosaltres que els presentem Jesús, les seves propostes, que els anunciem on el podran trobar, que els acompanyem, perquè, per començar, els deixem una mica de fe, esperança i força per continuar estimant. ? D'aquells que (...).