Dalí va pintar dues obres a l´anvers i al revers d´un cartró que ara és valuosíssim

FIGUERES | DANIEL BONAVENTURA Un simple cartró pot tenir un valor incalculable si porta la firma d'un geni, i molt més si la porta per duplicat. Quan encara residia a Figueres, el jove Salvador Dalí tenia més ganes de pintar que diners per comprar teles i aprofitava cartrons. Tanta era la necessitat que acostumava a treballar-ne les dues cares. Aquest és el cas d'un cartró presentat ahir per la Fundació Dalí de Figueres que té a l'anvers ni més ni menys que l'oli Figura d'esquenes (1925) i la pintura al tremp Nimfes i senyoretes a la font d'un jardí (1921) al revers.

L'entitat no ha volgut revelar el nom ni el país de procedència d'aquest singular cartró, que només s'havia exhibit públicament l'any 2004 en ocasió de l'Any Dalí, ni tampoc no ha dit la suma que n'ha pagat.

El director artístic del Museu Dalí, Antoni Pitxot, i la directora de l'Institut d'Estudis Dalinians, Montserrat Aguer, van valorar ahir molt positivament aquesta compra perquè contribueix a incrementar la col·lecció d'obres del Dalí jove, és a dir, de l'etapa figuerenca de l'artista, especialitat del Teatre-Museu empordanès.

La clara llum empordanesa que ahir travessava la cúpula de vidre del museu va donar encara més rellevància a aquesta esquena femenina que no és altra que la de la germana de l'artista. Es tracta d'una pintura clàssica, molt més pensada del que sembla, va dir Pitxot. L'expert va cridar l'atenció dels periodistes sobre els tirabuixons dels cabells foscos de la jove Anna Maria Dalí, i va fer notar que l'artista es va recrear en ells d'una manera especial, semblant a com ho va fer amb les robes de plecs onejants de la base de la composició.

Dalí va pintar repetides vegades la seva germana en unes obres que respiren el silenci i la serenitat dels estius viscuts a la casa familiar d'Es Llaner, a Portlligat.

El cartró s'exhibirà a partir de mitjan novembre a la sala Peixateries del teatre-museu en una posició que permetrà a l'espectador contemplar les dues cares.

Així, a més d'aquesta obra clàssica, es podrà veure la cara més festiva, la que reprodueix un decadent jardí d'aires postromàntics, amb unes figures femenines banyant-se nues en l'estany d'una font que no para de rajar.

Segons Pitxot, aquesta obra reflecteix la influència d'un gran amic de Dalí, el pintor canari Néstor Fernàndez de la Torre, al qual li agradava pintar aquestes escenes ludicofestives.

Segons Pitxot, potser en el mercat dels galeristes d'art sí que es valora més una obra sobre tela que sobre cartró, però aquest criteri no es pot tenir en compte quan es parla d'un Dalí o d'un Picasso. El cartró dalinià ara adquirit té un molt bon estat de conservació i així continuarà si no l'afecta la humitat.

"Mai entendrem les dificultats de Dalí per trobar teles i pintar sobre cartró, ni per què pintava dues magnífiques peces com aquestes per dues cares", es va lamentar ahir Pitxot.