Margit, del cavall al cavallet

La gravació de la nova publicitat s'inspira en l'anunci que a finals dels anys 60 va protagonitzar la model holandesa Margit Kocsis, molt vinculada a les comarques de Girona. Es va establir a Argelaguer, on va instal·lar el seu taller de pintura, i va començar una brillant carrera exposant en diverses ocasions a Girona i Barcelona, fins que va morir l'any 1984 als 43 anys.

ALBERT SOLER GIRONA o van ser poques les vegades que en la meva infantesa vaig pensar què portava aquella amazona a sota de la camisa vaporosa, si és que alguna cosa hi duia. I no van ser poques tampoc les que, davant del televisor en blanc i negre marca General Electric de casa, esperava l'anunci de Terry Centenario amb la vana esperança que, aquesta vegada sí, un brusc moviment del cavall o una oportuna ràfega de vent permetés veure alguna cosa més que les cames nues d'aquell tros de dona, rossa per a major esverament de les hormones dels espectadors hispànics dels anys 60. Al meu costat, la meva àvia elogiava el cavall blanc -"que n'és, de maco"- mentre jo ni m'havia adonat de la presència del quadrúpede animal. Fins anys després no vaig saber que la ninfa cavalcadora no era un truc televisiu: existia de debò i per a més inri vivia a la Garrotxa. Era Margit Kocsis, que es va establir a Argelaguer, perquè el seu marit era d'allà, on va començar una carrera artística canviant el cavall pel cavallet.

Vet aquí que 40 anys després d'aquell anunci que enganxava davant del televisor el tendre infant de sis anyets, la dama de blanc torna a cavalcar. Terry ha decidit fer un remake del seu més famós anunci. Amb diferències lògiques: ni amazona ni cavall són els mateixos -en un relat romàntic diríem que tots dos estan cavalcant pel cel-, ni l'anunci es podrà veure per televisió, ja que avui -contràriament als 60 i 70- no s'hi poden publicitar begudes d'alta graduació. La nova versió es veurà només a cinemes i per Internet.

Però no serà el mateix, i no només perquè les hormones dels seus antics adoradors ja estan un xic més apagades. En lloc de triar serralades desertes o platges inhòspites, com als 60 i 70, el remake s'ha rodat pels carrers d'Alacant, qui sap si perquè a la costa llevantina ja no queden ni cent metres de platja sense edificar. Perquè efectivament, tot i que en la memòria col·lectiva han quedat les cavalcades arran de mar, el cert és que el primer anunci es desenvolupava en una deserta serralada i l'únic líquid que s'hi observava era el de la copa gegantina de Centenario que s'encavia entre pit i esquena un personatge masculí que -segons es deixava entreveure- exercia de voyeur mentre Margit Kocsis galopa que galopava, aliena als poc confessables pensaments que despertava tant en el racial bevedor d'aiguardent com en el nen de set anys que a Girona no li treia l'ull de sobre. L'anunci, en blanc i negre, intercalava la cavalcada solitària de Margit enfundada només en una camisa blanca masculina mentre l'espanyol -no hi havia confusió possible al respecte- de mirada torva, i qui sap si propietari de la camisa, assaboria una copa de Centenario de mida proporcional a les patilles que calçava, pròpies de l'època, del país i de la raça. La mirada d'aquell espanyol a l'estrangera misteriosa -"como te piye te voy a poné bieng, pero bieng", venia a dir- va sentar càtedra i centenars de milers dels seus compatriotes la van posar en pràctica amb diferent fortuna en els anys següents, aprofitant el boom del turisme.

Margit Kocsis, mentrestant, aliena a les passions que aixecava, es va refugiar en la pintura i a la Garrotxa. Va anar a viure a Argelaguer, on va muntar el seu taller i on pretenia arreglar la masia on vivia, desig que li va truncar la mort, el desembre de 1984, tot just als 43 anys (havia nascut l'any 1941 a Indonèsia, però tenia nacionalitat holandesa). Vagi per davant que no era una model que va tenir el capritx de pintar quadres. Al revés: margit Kocsis havia estudiat belles arts i la de pintora era la seva professió, tot i que injustament ha quedat en la història com "la noia del cavall blanc".

El 1979 va concedir una entrevista a Gil Bonancia, periodista d'aquest diari, a qui va confessar que li agradava Argelaguer perquè podia anar a cavall a llocs on el cotxe no hi arribava. Bonancia va tenir el seny de no preguntar-li si utilitzava el mateix vestuari que a l'anunci, qui sap si per evitar temptacions a aquell nen de sis anys que ja en tenia 16 i capaç era de viatjar a Argelaguer.

Jaume Fàbrega, col·laborador de Diari de Girona des de fa anys, va escriure alehores en la seva mort que "malgrat els seus èxits com a model i la seva qualitat pictòrica, era profundament accessible i modesta". Aquells mateixos dies, el capellà i col·laborador de Diari de Girona Joan Carreres i Pera, gens sospitós de deixar-se endur per la passió, al menys per la terrenal, parlava de la "bellesa extraordinària accentuada per l'indescriptible exotisme" de Margit i de la seva vàlua com artista, a més d'assenyalar amb l'eufemisme a l'ús en l'època la causa de la seva mort: "l'havien operat a Barcelona d'un mal lleig a la matriu i l'operació no va reexir"

Anys després, al 1989 el palau de Caramany va organitzar un exposició antològica d'homenatge a Margit. La va organitzar Rosa Maria Pous, que va haver de treballar de valent per reunir una obra disseminada per tot el món, amb moltes peces a col·leccions particulars i i la majoria que no havien estat mai exposades. Pous, que havia tingut relació estreta amb Margit, explicava a aquest diari que aquesta era "intel·ligent i molt voluntariosa en la seva tasca professional, a més de molt amiga dels seus amics".

I ara torna la misteriosa amazona. L'espanyol de mirada torva potser continua deglutint Centenario a l'asil, però aquell nen de set anys encara veurà Margit Kocsis i escoltarà una veu profunda que li diu: "Terry me va. Usted sí que sabe".

L'any 1969 va llançar a la fama Margit Kocsis, que va passar a ser coneguda com "la noia del cavall blanc". La protagonista del remake és valenciana, i es diu Sònia Palop. Tret del color del cabell, poques semblances tenen una i altra. Sense anar més llunt, Margit era pintora i Sònia és amazona. Les similituds de l'altre protagonista de l'anunci són més evidents, i és que el cavall actual, Hacendado, és descendent directe del que muntava Margit.