JOSÉ SIERRA VALÈNCIA
Les investigacions realitzades per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) a l'aqüífer del Mestrat en relació amb les descàrregues submarines en el fons del mar Mediterrani van confirmar l´«enorme» potencial hídric del complex calcari on s´originen aquestes aigües.
En un treball que aviat serà publicat en una revista científica, l´IGME ofereix els últims resultats de les investigacions realitzades, que van permetre quantificar el volum de les surgències davant de la Serra d´Irta (Castelló) i descobrir noves fonts que se sumen a les ja conegudes de Torre Badún, Peñíscola i Alcossebre, segons va confirmar el director de la investigació Miguel Mejías.
L´especial destaca el que va estudiar el vaixell oceanogràfic García del Cid, que va identificar una surgència de grans dimensions a uns tres quilòmetres de la platja, davant del paratge conegut com a Torrenova.
Miguel Mejías es va remetre a l'informe que s'està redactant en aquest moment, on s'oferiran detalls, encara que va avançar que els últims treballs van elevar almenys a 400 hm3 anuals el potencial d'aquestes fonts, a les quals fins ara el mateix IGME mantenia a l'entorn de 175 hm3 en els seus informes més optimistes.
A la pregunta de si és possible aprofitar aquests recursos, que suposen ja més de la meitat del projectat transvasament de l'Ebre, Mejías va dir que havien de ser objecte d'un altre tipus d'estudis, encara que va recordar que hi ha «tecnologia disponible»
L'explotació de les surgències costaneres d'aigua dolça és una vella aspiració humana i existeixen al Pròxim Orient alguns exemples amb segles d'antiguitat en els quals l'ús d'aquestes fonts va fonamentar el desenvolupament de ciutats capaces de resistir llargs setges gràcies a aquestes aigües, ocultes als ulls de l'enemic. Alguna cosa semblant passa a Peníscola amb les fonts que sorgeixen sota el castell.
En alguns d'aquests llocs s'han arribat a instal·lar «campanes» i d´altres dispositius similars per «capturar» l'aigua dolça que acaba remuntant i sortint a la superfície per damunt de la làmina salina. No obstant això, l'hostilitat marina fa que aquests sistemes estiguin molt exposats a temporals, corrosió, etc.
En molts països del món opera des de fa anys l'empresa francesa Nymphea Water, ara Nymphea Environnement, pionera en el desenvolupament d'una tecnologia pròpia per a l'extracció de fonts marines d'aigua dolça.
El seu primer projecte es va desenvolupar el 2004 a la Costa Blava, fent aflorar a la superfície la font de la «Polla Rovereto», que sorgeix a 36 metres de profunditat i a 450 metres de la costa. El seu sistema, basat en conduccions flexibles capaces d'encaixar l'onatge profund i el de superfície, van ser aplicades després en altres llocs del món, i en l'actualitat treballen en projectes en el Golf Pèrsic i països riberencs del Mediterrani amb sòls càrstics, on es produeix aquest tipus de fenòmens. L'any 2000, Nymphea Water va realitzar treballs exploradors a la costa d'Alacant en col·laboració amb submarinistes d'Altea i es van identificar diverses surgències a les proximitats del morro de Toix, finalment descartades per la seva irregularitat i la morfologia, que impedien utilitzar la tecnologia disponible en aquell moment.
