GIRONA | M. PALLARÈS
Produccions pròpies i alienes, propostes grans i modestes tornen a conviure als escenaris gironins durant aquest cap de setmana. I és que el Teatre Municipal acollirà el que es perfila com un dels grans muntatges de la temporada, El ball, mentre que la companyia 4Produccions torna avui a la càrrega a La Planeta amb Alopexidin.
En el primer cas Temporada Alta crea una nova família: el patriarca director és Sergi Belbel; la mare, l'actriu Anna Lizaran, i la coreògrafa Sol Picó, la filla. El nou arbre genealògic es concreta a El ball, una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i el Centro Dramático Nacional que uneixen teatre i dansa, i que és una adaptació del llibre homònim de l'ucraïnesa Irène Némirovsky.
L'obra narra el pas de la pobresa a l'opulència de la família Kampf, que organitza una enorme festa a la seva nova casa parisenca. La matriarca és una dona superficial i molt cruel amb la seva filla, i del ressentiment que té la noia envers ella en sorgirà una venjança que orquestrarà la mateixa nit del ball. El món de la dansa i la música apareixen a l'escenari quan es tracta d'explicar el turment interior de la filla, interpretada per Sol Picó, que també és l'autora de la coreografia.
Sergi Belbel ha adoptat aquesta original proposta donat que a la novel·la de Némirovsky ja hi ha un gran pes dels monòlegs interiors; d'aquesta manera, s'aconsegueix plasmar escènicament els pensaments de les protagonistes. En l'adaptació teatral també s'ha volgut respectar l'estructura original en sis capítols, que seran ara sis escenes.
Mirant la crisi amb humor
També es basa en desconfiances i guerres la proposta de Temporada Alta per avui i demà, però en aquest cas no dins la família, sinó en el si d'una empresa. Es tracta d'Alopexidin, el nou projecte de Xavier Pujolràs i 4Produccions, que repeteixen al festival després de la bona acollida de produccions com The backroom El despatx.
Aquesta és una comèdia amb tocs de vodevil i diàlegs àgils sobre la inestabilitat laboral, en el marc d'uns laboratoris farmacèutics. Cinc tècnics que hi treballen se senten desmotivats, sense cap interès en res de la feina que no sigui, simplement, conservar-la. L'arribada d'un nou cap trenca la rutina preestablerta als laboratoris i es generen tot de supòsits i malfiances que desembocaran en un autèntic mobbing al nouvingut. Però com en tantes ocasions, de la desgràcia en pot sorgir quelcom de bo: i és que en aquesta lluita els científics descobriran de la manera més casual la fórmula que tant llargament ha buscat l'home: la solució a l'alopècia.