cosa de diners

ÀNGEL CALDAS I BOSCH En un número d'ABC d'aquesta setmana, a l'acudit de Mingote, en arribar al Cel en Francisco Ayala, li pregunta en Cervantes: "Qué se cuenta por ahí abajo, Don Paco?" "Aparte de dinero, casi nada, Don Miguel". Si no es tractés d'euros, segurament que la gent no estaria tan sensible ni tan esvalotada. Tothom intueix que quedar-se uns diners, és deixar algú més pobre, i haver d'omplir un forat més entre tots. Això, al marge de la pressumpció d'innocència, que és un deure de justícia. El tema de l'avortament és més greu que un pressumpte delicte econòmic, perquè la vida val més que el diner i el dret a la vida és anterior al dret de guanyar-se-la. La consicència salta amb més naturalitat davant d'un euro que davant d'un no nat. En aquest tema, com en molts d'altres, està més mediatitzades i més deformada. Aquestes dues reaccions puntuals ens fan adonar que el gran problema de la nostra societat és que té la consciència avariada. Una consciència malalta. Necessita crosses per conèixer la veritat i, de vegades, no la vol reconèixer ni amb crosses. I la veritat és el camí de la vertadera llibertat. Bona part de la consciència col·lectiva reacciona així: "Això no vull fer-ho. No m'agrada". O, "això ho faig perquè m'interessa". Tot esdevé subjectiu, sense cap suport racional extern al propi jo. El jo s'erigeix en font de moral i s'està perdent el sentiment de culpa. La consciència sembla que està tranquil.la com un organisme que no experimenta el dolor: no pot saber si està malalt. Així s'entén més bé l'Evangeli que parla de que "l'ull de la nostra ànima ha de ser net". El Papa Ratzinger deia que emmudir la consciència... "és una malaltia de l'ànima més perillosa que la culpa reconeguda com a culpa".