qui dóna més?

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Bona pregunta: Qui dóna més al Senyor? Qui dóna més a l'Església, perquè pugui exercir amb dignitat la seva missió? Qui dóna més als pobres? La resposta és complexa, nosaltres parlaríem de quantitats, de generositat. Jesús, assegut al temple de Jerusalem, davant la sala del tresor, on es recollien les almoines, ofrenes del poble a Déu i al Temple, l'espai on Déu es feia present i rebia la lloança i el culte, mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Els deixebles segur que pensaven en la seva generositat; però hi vingué una viuda pobra que només hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús aprofita l'ocasió per catequitzar els seus deixebles, per formar-los en una actitud molt important: "Aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia". Dóna més el qui ho dóna tot, i fins i tot allò que necessita per a ell o ella. Heus aquí la resposta a qui dóna més. Ens podem preguntar: Qui dóna més a l'Església? La pregunta és adequada perquè el proper diumenge celebrem la Diada de Germanor i la col·lecta per al Fons Comú Diocesà, amb el lema "Som Part d'una església que acompanya i ajuda". Participa-hi. La resposta és la mateixa del Senyor Jesús, que m'atreveixo a actualitzar. Ho dóna tot el qui dóna tota la seva vida per consagrar-se a Déu en la vida religiosa, contemplativa o activa, instituts seculars, o com a prevere diocesà que, amb el bisbe, tenen la responsabilitat del mestratge, del culte i del guiatge de les Esglésies particulars i les seves comunitats. Ho donen tot aquells que, pel sagrament del matrimoni, formen una família, una església-llar, el primer nucli on, des de l'amor, s'aprèn a viure l'amor de Déu, a confiar en Crist, a pregar, a créixer com a cristià i ciutadà; i on es troba l'ajuda quotidiana per a la realització personal de tots els seus membres. Ho dóna tot aquell o aquella que dóna temps, del seu temps, per servir els altres com a catequista, voluntari de Càritas, monitor, cap, visitador de malalts; que assessora sobre l'economia, que forma part del Consell pastoral, dels equips de neteja de tantes esglésies amb el seu servei humil, silenciós (...).