Fito torna a la carretera

EFE/DDG Fito y los Fitipaldis van tornar ahir a la nit a l'escenari després de dos anys sense un directe, sense enfrontar-se amb un públic que s'ha rendit de nou davant les seves cançons, el seu entusiasme contagiós pel rock sense etiquetes i les seves ganes de tocar fins que el cos aguant.

Adolfo "Fito" Cabrales i la seva banda van demostrar, davant les 8.000 persones que van omplir el Palau d'Esports de Santander, que tornen amb molta força i disposats a no defraudar les expectatives que ha aixecat una gira que, abans de començar, ja havia omplert estadis.

El rocker bilbaí va recòrrer, durant dues hores i mitja, els 10 anys llargs de la seva aventura musical en solitari, amb algun gest de complicitat als seus primers temps, davant un públic entregat, que va corejar les seves cançons des de la primera tornada, la de «Antes de que cuente a diez», la cançó que dóna títol al seu últim disc i a la gira.

Fito va sortir a l'escenari acompanyat per una banda renovada per a l'ocasió: a Carlos Raya (guitarra), Joserra Sempere (hammond i acordió) i Javier Alzola (saxo), que ja el van acompanyar en l'èxit de la seva gira anterior, s'han unit el baixista Alejandro "Boli" Climent (sota) i el bateria nord-americà Daniel Griffin.

"Por la boca muere el pez", el seu disc anterior, que va presentar en directe en una gira de més de 100 concerts davant un milió de persones, havia posat el llistó molt alt a aquest artista inquiet que va deixar enrrera el rock dur de "Platero i tu" per buscar altres camins i explicar altres històries.

Record als pescadors de l'Alakrana

«Estic molt nerviós, porto dos anys sense pujar a un escenari. Però això és el millor que m'ha passat en la vida», va confessat després de les dues primeres cançons de la nit, moments abans de recordar als pescadors bascos de l'Alakrana, segrestats per pirates somalis, i demanar el seu retorn.

I no van faltat les sorpreses, com aquest Fito transformat en personatge d'animació que, amb la seva inseparable gorra de drap calada, corria desesperat, guitarra en mà, a trobar-se amb el seu públic a la primera de les projeccions que es van succeir al llarg d'un concert en el qual la tecnologia i el llenguatge audiovisual van tingut una destacada presència.

El cantant basc va deixar clar que tant èxit no li ha fet oblidar als músics que s'han creuat en el seu camí, l'han ajudat a créixer i amb els quals ha compartit gires menys multitudinàries que la que ara comença.

Va dedicar cançons a Iñaki "Uoho" Antón, el seu company de files a "Platero" ("No estamos muertos"), a Quique González i als seguidors que també es van llançar a la carretera, des d'altres comunitats autònomes, per assistir al concert.

El públic va cantar les seves lletres de principi a fi, el van aclamar, el van piropejar, i es va entusiasmar quan va arribar el torn de «Soldadito marinero», «Por la boca muere el Pez», «Tarde o temprano», «La casa por el tejado» o «Todo a cien», la seva versió del tema de Miguel Ángel Hernando "Litxis", amb qui va cantar, mà a mà, «Barra americana», inclosa al primer disc amb els "«Fitipaldis», «A puerta cerrada».

Teloner de luxe

"Litxis" acompanya en aquesta gira al seu amic Fito i, mentre el rocker bilbaí gaudeix d'un èxit que ha anat creixent des que va gravar aquell disc, el líder de La Cabra Mecànica tanca una etapa i dissol el grup.

Per acomiadar-se del seu públic ha gravat un disc, «Carne de canción», que recopila el millor d'un repertori ple d'humor, ironia i bones lletres, i tres cançons noves, que ara presenta en directe.

A tots dos els esperen uns 80 concerts dins d'una de les gires més esperades de l'any. Castelló (13 de novembre), Mutxamel (14), A Corunya (20), Vigo (219, Còrdova (27) i Granada (28) són les següents parades d'un llarg recorregut que, ja el desembre, es detindrà a Canàries, Barcelona, Bilbao i Madrid.