JORDI SALA | SALT
BEl ball
Dramatúrgia i direcció: Sergi Belbel. Interpretació: Anna Lizaran, Sol Picó i Francesca Piñón. D DIA: 7/11/2009. Teatre de Salt. Festival Temporada Alta.
sasat en la novel·la homònima d'Irène Némirovsky, aquest és d'aquells muntatges arriscats que, si surt bé, diran elogis de l'escriptora, i si surt malament, diran pestes del posador en escena. Juraria que en diran elogis, i merescudament. El muntatge aconsegueix realitzar una necessitat imperiosa del nostre teatre: la dramatització autèntica (no pas la recitació, no pas la narració de narradors) de textos narratius, tasca complicadíssima, arriscadíssima per al dramaturg, però fonamental. Belbel ho ha fet esplèndidament, adonant-se que en aquest cas es podia parir un espectacle multidisciplinari on la dansa (coreografia i realització corprenedores, impactants, de Sol Picó) i la música (d'Òscar Roig: un pèl ensucrada, com sempre, però de gran qualitat i emotivitat, com sempre) es conjuguessin amb una història dramatitzada, on brilla una Anna Lizaran que passa del registre pervers al tràgic sense oblidar unes quantes notes còmiques pel mig, i on Sol Picó i Francesca Piñón esdevenen el contrapunt perfecte de la perfecta matrona. És cert que les relacions entre personatges són una mica planes: primàries i sense progressió; però no cal entestar-se a buscar en aquesta història cap dissecció naturalista, sinó simplement gaudir de la faula que enclou. Hi ha moments de l'espectacle difícilment oblidables, com quan l'adolescent neurotitzada per la mare es venja llançant les cartes al Sena, i quan es desballesta el formidable entramat escenogràfic enginyat per Max Glaenzel. L'únic però que se m'acut és la gratuïtat dels aparts simbòlics que simulen un combat pugilístic entre mare i filla, però em fa l'efecte que això anirà a gustos. Estètica, drama, molta emoció. Ovació estrident al Teatre de Salt.
