Carlos Saura torna al cinema gràcies a ´Flamenco, flamenco´

EP El director de cinema Carlos Saura ha presentat ja la seva última creació, el documental cinematogràfic 'Flamenco, Flamenco', en el Sevilla Festival de Cinema Europeu. El rodatge d'aquesta última edició de la seva visió sobre aquest art finalitzarà els pròxims dies després de sis setmanes de rodatge.

En roda de premsa, Saura va manifestar sobre aquesta última producció de 'Flamenco', que la narració gira entorn dels cants, balls i música d'aquest bell art, suposant "una fita dintre de la història del musical en el nostre país". Aquesta vegada, així, es podrà observar "l'evolució d'aquest art" a través de "els millors del flamenc en el món sencer", com els ‘cantaores’ José Mercé i Miguel Poveda, les balladores Sara Baras i Eva 'Yerbabuena', les ‘cantaoras’ Estrella Morente i Niña Pastori, o els guitarristes Paco de Lucía o Manolo Sanlúcar entre d’altres artistes.

S'estrenarà l'any que ve

D'aquesta manera, Saura va expressar que 'Flamenco, Flamenco', la primera edició del qual es va rodar fa 15 anys i que s'estrenarà el pròxim any, ha tornat a reunir a part de l'equip que va participar en aquella edició, tals com el director de fotografia, Vittorio Storaro i el director musical del 'film', Isidro Muñoz.

De la mateixa forma, el director va argumentar, referint-se als artistes, que "tots els que estan, estan perquè s’ho mereixen". Així, va indicar que es realitzarà un homenatge a José Monge ‘Camarón de la Isla' per part de Niña Pastori, el que considera una commemoració "molt justa" pel que va aportar al món del flamenc.

"El més important és que m'agradi a mi"

Així mateix, en tant a la tècnica estètica empleada en la seva última producció, va dir que es diferencia de la utilitzada a 'Sevillanes' -1992- on hi havia una "estructura neta, on es cantava i ballava a l'interior, i no havia cap color", tot el contrari a 'Flamenco'. En aquest cas existeix una "aportació màgica amb el color", sent aquest "fort", va assegurar Saura.

Carlos Saura es va mostrar "optimista" de cara a l’implicació del públic en la pel·lícula perquè el públic acudeix quan alguna cosa és bona", encara que no obstant això, va afirmar que "el més important és que m'agradi a mi", i és que segons va assenyalar, "gaudeixo amb aquest cinema musical i amb els millors ‘cantaores’ del món".