GIRONA | M. PALLARÈS
"Per escales de pedra i per carrers com passadissos, avança l'ànima de la ciutat teixint un laberint entre la llum i les ombres". Aquesta és la Girona d'Antoni Puigvert, la que retrata en un llibre que porta el seu mateix nom, i on passegen les seves paraules de la mà de les fotografies de Jordi Puig. Una ciutat monumental i turística que és també la dels mercats i places, la dels detalls escrits en pedra, la de colors contrastats entre el Barri Vell i les fulles de la Devesa.
Així és com es va presentar ahir a la llibreria Ulyssus aquesta obra conjunta, que vol representar una ciutat viva sobre la qual, malgrat tot i innegablement, "hi cau el pes de la història". Puigvert hi plasma -i si no és a propòsit, es fa palès en uns textos brevíssims, tals com petits peus de fotos poètics- l'amor que sent per aquest "cos de pedra dens, comprimit i esplèndid" de dos mil·lenis. Una història que, segons l'autor, "sembla que estigui compensant la ciutat pels llargs segles de penalitat i desgràcies", perquè "el dramatisme que ha acumulat s'està reconvertint en bellesa", afirma.
Un llibre per als sentits
Per si aquesta bellesa no fos palesa als ulls de tothom, Jordi Puig s'ha encarregat en aquesta edició de Triangle Postals de treure-la a la llum. Són 216 pàgines que van de l'eix de l'Onyar, "la Girona burgesa i popular" a "la monumental i religiosa", en una geografia abstracta "de teatre grec", segons Puigvert. Així el lector-visitant passeja per la Muralla, saluda sants diversos (Nicolau, Pere, Feliu), puja escales i ensuma colors, creua ponts i salta segles, s'esmuny entre pedres, escolta música (l'enregistrada o la de la ciutat) i saboreja i s'empassa Girona en un cafè.
I fent gala de la seva condició literària, no podia estar-se Puigvert de tancar el panegíric a Girona que suposa aquesta obra amb la coneguda dita de J. V. Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell", l'acer i la pedra de la ciutat.
" title="Els autors de "Girona" van presentar l'obra ahir a la llibreria Ulyssus.
