GIRONA | MARTA PALLARÈS
Si mai volen demostrar amb fets que les presons a vegades compleixen la seva funció rehabilitadora, Krapp's Last Tape n'és un exemple prodigiós. Avui a La Planeta es viurà en directe una experiència teatral que es repeteix des de 1977, quan l'obra es va estrenar a Berlín sota la direcció de Samuel Beckett, i interpretada pel mateix Rick Cluchey que la protagonitza encara avui.
Any 1957, presó de Sant Quintí, a Califòrnia. Cluchey, condemnat per robatori a mà armada, assisteix a una representació de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Fins aquell dia, el pres mai no havia estat a cap teatre, "ni tan sols per robar-hi", en les seves pròpies paraules. Però aquella nova experiència el va impressionar tant que l'any següent va fundar amb altres interns The San Quentin Drama Workshop; i aquella petita companyia de reclusos va acabar sent l'única del món que ostenta l'honor d'haver tingut el dramaturg irlandès com a mentor.
La seva feina al capdavant de la companyia va facilitar que Cluchey aconseguís un indult del governador l'any 1966; i uns anys després, a París, va tenir l'oportunitat de conèixer Beckett, que havia despertat en ell aquesta nova passió. A partir d'aquell moment va néixer una fonda amistat entre els dos homes, així com una col·laboració professional que es va perllongar més enllà de la mort del dramaturg, l'any 1989; i és que des de 1977, Cluchey ha dut arreu del món aquest Krapp's Last Tape que fa dos anys ja havia de visitar Girona però es va haver d'anul·lar.
Aquesta nit, finalment, La Planeta veurà Cluchey convertit en Krapp, un vell a les portes de la mort "tancat en una gàbia, tancat en si mateix i presoner de la seva memòria", com el defineix el mateix intèrpret. Krapp escolta una cinta gravada per ell uns anys enrere (aquesta last tape a què fa referència el títol de l'obra) que recull les seves debilitats, el seu desig per les dones i l'alcohol, en definitiva, els seus fracassos. Precisament per això, Cluchey explica que a Beckett no li agradava que sortís a saludar el públic després de la funció, perquè li semblava "incoherent" parlar sobre el fracàs i agrair després l'èxit.
I encara avui Cluchey n'és l'actor, i interpreta Krapp com fa 30 anys, posant-se dins "l'uniforme de carn que va fer Beckett", diu.
