el senyor tornarà

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Estem acabant l'any litúrgic i l'Església, amb les lectures de la Missa dominical, ens convida a mirar cap al futur. Quin és el nostre futur? No ho sabem, no tenim a les nostres mans ni la vida, ni els anys, però la cosa més segura de futur que tots els nascuts tenim és que un dia o altre caldrà afrontar la mort. La certesa més absoluta de tot vivent és la seva mort. Heus aquí la qüestió més transcendental i la que ens fa més por, basarda... diguem-ho com vulgueu, perquè la mort és el pitjor enemic del que més desitgem, que és la vida. També Jesús en diversos moments i sobretot a l'hort de les oliveres, a Getsemaní, visqué amb tota intensitat, angoixa i dolor la seva propera mort: "Pare, si és possible, que passi de mi aquest calze". Quan jo era jovenet, un capellà francès, el pare Duval, cantava cançons "catequètiques" i recordo perfectament que una d'aquelles cançons, la que començava així: "El Senyor tornarà, el Senyor tornarà, la nit que no l'esperem pas", em va fer pensar molt. Vaig viure la mort d'un mossèn que estimava molt, i d'altres persones que admirava; jo mateix a causa d'una peritonitis, després d'una operació complicada d'apendicitis, estava a les portes de la mort. En aquestes situacions sempre recordava que l'altra cara de la mort és la cara del Senyor que retorna a la meva vida. Em va impressionar el testimoni d'un periodista cristià, molt amic de Mons. Romero, el bisbe assassinat a El Salvador, que en una entrevista i a la pregunta: "Ja sap vostè que està amenaçat de mort, com Mons., Romero?", el periodista entrevistat respongué: "Vostè està equivocat, jo no estic amenaçat de mort, sinó de vida, perquè els qui creiem en Crist ressuscitat sabem i celebrem que el nostre destí és la Vida. La mort és el pas necessari per fruir-ne del tot i per sempre". Després d'uns mesos m'arribava la notícia de la mort d'aquest periodista-testimoni. Fent servir un llenguatge esportiu: el partit ja està guanyat! Si ara pot semblar que perdem, que no remuntarem; hi ha lesionats, ferits, alguns s'han de retirar... però, al final, per la resurrecció de Crist, el partit de la vida està guanyat. Això no significa que la mort no sigui el pitjor mal, que ens fa temença, que provoca llàgrimes... i tants sentiments de dolor, de rebel·lió (...).