Núria Esponellà situa a Sant Pere de Rodes una novel·la d´intrigues medievals

Com Umberto Eco a "El nom de la rosa", Núria Esponellà recrea l'ambient d'un gran monestir medieval per parlar de la condició humana, la lluita per la llibertat i també l'amor. Si l'italià va triar Cluny, ara és Sant Pere de Rodes el protagonista d'una història que parteix de fets reals com la construcció de la portada esculpida pel Mestre Cabestany per al Jubileu de l'any 1163

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA I
nexpugnables murs, laberíntics passadissos, pesades voltes de pedra i opresius soterranis són testimoni de la lluita d'un jove per alliberar-se de la seva condició de servidor medieval, en el mateix moment que uns monjos han de mantenir en secret un cobejat document de vital importància.
Núria Esponellà (Celrà, 1959), filòloga i professora, ha ambientat al l'imponent monestir de Sant Pere de Rodes una novel·la que ha vist recompensats els quatre anys que ha trigat a enllestir-la amb el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica.
El monestir benedictí de Sant Pere de Rodes en els seus temps de més esplendor comparteix protagonisme a Rere els murs amb les experiències d'un jove que en el seu procés d'alliberament i maduració descobrirà els plaers de l'amor.
L'acció trepidant, molta intriga i tramuntana, i també algun assassinat es combinen aquí amb la reflexió profunda sobre la condició humana. L'escriptora, que confessa haver fins i tot dormit al monestir per amarar-se de les sensacions que desprèn, ha bussejat en els arxius per respectar les cronologies històriques de la construcció de la portada esculpida del Mestre Cabestany per donar la benvinguda als pelegrins que, vinguts d'arreu, assistiren al Jubileu de l'any 1163 al monestir empordanès. Les trifulgues entre els senyors feudals, els comtes d'Empúries, el bescomte Rocabertí de Peralada i l'abat del monestir són presents en la novel·la.