Isaki Lacuesta planteja la lluita armada a «Los condenados»

ACN/DDG El jove director gironí Isaki Lacuesta presenta el seu darrer i tercer llargmetratge, 'Los condenados'. El film, ha explicat l'actriu Leonor Manso, planteja una pregunta de la qual se'n parla poc: és vàlid matar perquè quelcom sigui més just? La pel·lícula ha guanyat el premi de la crítica internacional al festival de Sant Sebastià i, segons el productor Xavier Atance, 'és una mirada diferent i arriscada, sense haver de prescindir d'una excel·lent repercussió en festivals, crítiques i taquilla'. A partir d'una història de repressions i morts en la dècada dels 70 a Llatinoamerica, planteja tot un seguit de preguntes que no deixen indiferent l'espectador.

L'actriu argentina Leonor Manso creu que la pel·lícula té molt valor, ja que s'acosta a una pregunta compromesa: és la lluita armada una sortida? Per a l'actriu, el director Isaki Lacuesta no pren posició i deixa que els fragments de vida i les idees que desenvolupen els personatges vagin donant voltes a aquesta qüestió. 'La pel·lícula no pretén donar respostes i crec que és una obra impressionista, que obre el debat just quan acaba', ha valorat Manso.

L'actriu María Florentino ha destacat que li va semblar estrany veure una història molt propera al seu país des d'una visió europea. Per ella, és una història que obre preguntes al públic. 'És una pel·lícula tensa, que aposta per una altra mirada i per un altre públic que vol veure aquest tipus de producte', ha considerat.

L'argument del film tracta de dos exguerrillers que es retroben 30 anys més tard en una excavació il·legal per buscar el cos d'un tercer company desaparegut llavors. Ells ja no són els mateixos i la tensió i els secrets guardats durant tant de temps aniran sorgint a mesura que avança la recerca del seu amic.

Segons els productors, la idea que el director volia plasmar és que 'quan algú mata algú per defensar una idea no sempre defensa una idea, però el que sí que és segur és que mata algú'. A més, productors i actors han mencionat un lloc comú que la pel·lícula travessa i que és universal: 'mentre els cadàvers no descansin en pau no es pot seguir endavant'.

Els actors han assenyalat que la idea d'Isaki Lacuesta era que l'espectador noti que en la pel·lícula mai es fa referència a cap país, data o grup guerriller concret, perquè cadascú la pugui situar on prefereixi.

El productor del film, Xavier Atance, de Benecé Produccions, ha explicat que en un principi el director es va plantejar la pel·lícula com un documental. 'Isaki va acabar fent un film de ficció que té estratègies de documental', ha explicat Atance, que ha afegit que és una obra 'oberta, innovadora i molt interessant'.
(Seguirà: