Isaki Lacuesta revisa la lluita armada i fosses comunes a ´Los Condenados´

Després del pas de Los Condenados pel festival de cinema de San Sebastián, on va obtenir el Premi de la Crítica Internacional, ahir els cinemes Alexandra de Barcelona van acollir una preestrena del film, que arriba a les pantalles nacionals aquest divendres. El cineasta gironí Isaki Lacuesta revisa en el seu tercer llargmetratge la lluita armada i l'exhumació de víctimes enterrades en fosses comunes, dos temes de candent actualitat als quals s'aproxima, per primera vegada, a través de la ficció. Val a dir que la presentació es va fer en absència del director, que actualment es troba a l'Àfrica rodant el seu proper projecte.
Los Condenados presenta la història de dos exguerrillers de nacionalitat indeterminada -que tenen, no obstant, un marcat accent argentí-, que es retroben 30 anys després d'haver lluitat junts en una exhumació il·legal per buscar el cos d'un antic company. Els secrets amagats acaben sortint a la llum, malgrat el mur de silenci i de càrrega sentimental que els va deixar la lluita armada.
Daniel Janego, Arturo Goetz, María Fiorentino i Elionor Manso, tots argentins, protagonitzen aquesta història de dues generacions marcades per la guerrilla -la dels seus protagonistes i els seus fills-. També hi participa l'actriu espanyola, filla d'argentins, Bárbara Lennie. En la presentació d'ahir, María Fiorentino afirmava que "és el moment de parlar d'això a l'Argentina i d'enterrar els cadàvers del passat per poder tirar endavant". I és que tot i que el film eludeix referències d'espai o temps i situa l'acció en un indeterminat espai selvàtic sud-americà, l'accent dels seus protagonistes posa el film, indubtablement, en el context de la guerrilla argentina dels anys setanta, com a conseqüència del cop d'estat del 1976. La mateixa Fiorentino afirmava que va viure els convulsos 70 "com una ficció".
En absència de Lacuesta, el col·laborador del projecte i director del Màster en Documental de la UPF, Jordi Balló, va explicar la voluntat de denúncia que el director de -Banyoles vol transmetre amb el film, posant sobre la taula el debat sobre les lluites armades i el fet de "matar o no matar per denunciar una injustícia". Balló també va dir que inicialment el projecte havia de ser un documental sobre la repressió argentina, però que, per la "genialitat" de Lacuesta, es va fusionar amb una altra idea de documental sobre les fosses comunes a Catalunya per donar lloc a aquest film de ficció "amb moltes estratègies documentals".
"Fins que no es resolgui el tema dels cadàvers mal enterrats, una societat no pot tirar endavant", va sentenciar Balló, en al·lusió a les fosses comunes de la Guerra Civil, tot i matisar que es tracta d'un problema "universal".
Per la seva part, Elionor Manso i María Fiorentino van explicar com van compartir amb el cineasta la seva experiència durant la dictadura, malgrat els mals records que els provocava. Bárbara Lennie, filla d'argentins, va afirmar que va ser "molt revelador" per a ella donar vida a la realitat que va viure l'Argentina i que ha estat "donant voltes" a la història de la seva família durant tota la vida.