Bunbury, Ferreiro i Amparanoia versionen Umpa-Pah al disc d´homenatge a la banda

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
L'any 1989 va néixer Umpah-Pah arrossegant els fills més estrafolaris de les acomodades llars gironines, però han passat vint anys i resulta que les ovelles negres eren tantes que l'excepció s'ha convertit en norma. A tota aquella generació, avui més o menys assentada, s'adreça el disc Més raons de pes. El tribut a Umpah-Pah, una aposta arriscada, com acostuma a fer la potent Música Global Discogràfica, que ha aconseguit aplegar artistes de la talla de Bunbury, Ivan Ferreiro, Amparanoia, Shuarma o Gossos per versionar èxits com La catximba (i els rostolls de l'Angelina), Bevent passat, Nina ensucrada, Un joc d'ousSi, cançons que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu d'aquest país.

A la venda el dia 30
Vint anys després del naixement d'Umpah-pah, el dia 30 sortirà a la venda el disc, que inclou una peça de col·leccionista, la reproducció d'un llibret que s'incloïa al mític LP Bamboo Avenue.
En un nou deliri creatiu, Puntí afirma que va assassinar l'Adrià per iniciar una nova vida amb el seu nom real, Josep. Un no es pot versionar a si mateix, però Josep ha pogut versionar Adrià en el tema Mirall capgirat, primer tema del disc i primera publicació de Puntí amb el nou nom, després de set anys de silenci. El tema va ser produït per Bunbury, que l'acompanya musicalment, i va ser enregistrat en els seus estudis Hellville de Luxe, a Puerto de Santamaria.
A més de les col·laboracions esmentades, l'àlbum té les de Love of Lesbian, Mishima, Refree, Mazoni, Egon Soda, Pau Vallvé, Abús, Plouen Catximbes, Miquel Abras, Santa N (Carlos Ann i la banyolina Mariona Aupí) o Le Crupier.
En el repertori no hi falten clàssics com Entre tu y yo, Novembre, El boulevard dels xiprers. L'àlbum finalitza amb una versió molt ballable de La catximba, adaptada per Xavi Lloses i interpretada per diverses veus de Girona, com Gerard Quintana, Rosa Pou, Mazoni, Miquel Abras i Le Croupier. El disseny del disc és del mateix Josep Puntí.
A més, la revista Enderrock els ha dedicat un número, que inclou una entrevista amb el seu líder i un DVD del seu primer concert en directe el setembre de 1991 al Mercat de la Música Viva de Vic. Una exposició del fotògraf Xavier Mercadé recrea la història del grup a la Diputació de Girona.
Completaven la banda Pau Marquès, Francesc Terrades, Jordi Gimbernat, Joan Solà-Morales, i Marc Marquès. Van arribar a publicar una maqueta i sis discos: Tomahawk (maqueta, 1990); Raons de pes (Salseta Discos), 1991; Bamboo Avenue (Salseta, 1992); Borinots (Salseta, 1993); Bordell (RCA, 1994); Triquiñuelas al óleo (RCA, 1994) i La columna de Simeón (RCA, 1996). Després es van dissoldre i Puntí va seguir la carrera artística en solitari.