ELECCIONS AL RECTORAT DE LA UdG

JOSEP-MARIA TERRICABRAS Dimarts passat hi va haver eleccions al rectorat de la UdG. Els dos col·legues que eren candidats van fer una bona campanya i un bon resultat. I va guanyar la Dra. Geli amb un marge clar, superior al que va obtenir en la seva primera elecció ara fa quatre anys. Per això m'han sorprès algunes manifestacions públiques que poden portar a pensar que el resultat és qüestionable o que és poc democràtic. No és cert. Agradi o no agradi el resultat -això depèn de l'opció del votant-, l'elecció ha estat impecable.

Serà bo de recordar que l'elecció universitària té la seva singularitat i que no és, en cap sentit, comparable a les eleccions polítiques. L'elecció de rector és "universal" -pot votar tothom-, però el vot de cada col·lectiu no té el mateix pes: així, el vot dels doctors amb vinculació permanent a la universitat val un 51%, el de la resta del personal acadèmic, un 14%, el dels estudiants, un 23% i el del personal d'administració i serveis, un 12%. A mi, aquest sistema no em fa gens feliç. Penso, per exemple, que el personal d'administració i serveis està molt mal representat. I jo tornaria al sistema d'elecció a través del Claustre, que és al capdavall qui pot controlar l'acció de govern durant els quatre anys de mandat. Però les coses, de moment, són així, i s'ha de saber.

Llegint els resultats amb calma, a mi em sembla gairebé espectacular que hagi participat a les eleccions un 89,69% dels docents doctors amb vinculació permanent -un 15% més que a la universitat catalana en què més han votat-, i un 70,81% del personal d'administració i serveis, xifra només superada en dues altres universitats catalanes. Els professors amb menys lligam institucional, així com els alumnes han votat molt per sota d'això. Uns resultats, doncs, que podrien ser millors però que són francament bons, sobretot si es comparen amb els resultats que es donen habitualment a totes, totes, les universitats catalanes i espanyoles.

El cas dels estudiants s'ha d'examinar a part: ha votat un 13,87%, també més que a cap altra universitat. Certament és poc i és, lamentablement, tradicional i preocupant, però estaria bé que, d'aquesta actitud, no només me n'hagués de preocupar jo, que he votat, sinó que també se'n preocupessin ells. Algun dia hauran d'explicar perquè exigeixen molt de la universitat -i fan bé-, però en canvi no expressen la seva preocupació a través de l'elecció de rector. No estaria bé que, en comptes de quedar-se a casa, s'haguessin mogut per trobar algun altre candidat que hagués incorporat les seves tesis? Si ho han fet i no l'han trobat, potser hauran de revisar democràticament les seves tesis.

Som molts, em penso, els que creiem que la universitat ha de fer canvis profunds. Els uns depenen de la legislació espanyola i catalana. Els altres ja depenen de nosaltres. Sobre això hem de treballar. Però, si no ens arremanguem tots, amb rigor, imaginació i bona voluntat, els canvis seran molt més difícils. Avui dia, la renovació d'un mandat rectoral és una operació infreqüent. Si l'Anna M. Geli ho ha aconseguit -l'hàgim votat o no-, hem de procurar que el seu equip ho faci bé, molt bé. Perquè així també ens anirà bé a nosaltres. Està bé que constatem el desinterès d'alguns, però convé que diguem que cadascú també és responsable del seu desinterès. Perquè, si no, més que constatar-lo, el crearem. I això seria un molt mal servei a la nostra universitat.