setmana santa Processó i Dansa de la Mort

L'exposició remarca el rol de l'Església catòlica defensant
el català (textos de litúrgia, teologia o legislació interna), que la religió islàmica ha deixat segell en la configuració urbana d'alguns municipis i, a més, ha aportat termes i expressions a la llengua. Els evangèlics també parlen català

JOAQUIM BOHIGAS | BARCELONA ELa processó de Verges està basada en una obra en vers de Fra Antoni de Sant Jeroni (S. XVIII). La Dansa de la Mort, amb origen medieval, s'ha mantingut per tradició.

l Palau Robert de Barcelona acull, fins al 31 de gener de 2010, l'exposició "Religió, llengua, cultura a Catalunya", que té un primer propòsit d'explicar com diferents tradicions han anat configurant la cultura catalana. La mostra, amb Joan Bada com a comissari, inclou diferents referències a la demarcació de Girona, com ara la Processó de Verges (un exemple de cultura popular) i la Majestat de Batlló, la talla en fusta de noguera, salze, om i alzina policromada al tremp, datada de mitjan del segle XI, procedent d'una església garrotxina, que ara forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que va ser un donatiu d'Enric Batlló i Batlló a la Diputació de Barcelona. L'exposició també mostra, en un mapa, el nom dels 131 municipis catalans que tenen noms de sants i santes (a la demarcació, i a tall d'exemple, Sant Feliu de Guíxols, Sant Martí de Llémana i Santa Coloma de Farners) i, en un altre, la distribució comarcal dels centres de culte.
A més de la vessant espiritual, l'exposició del Palau Robert, organitzada per la Generalitat de Catalunya, és una lliçó de com les diferents religions (bàsicament, les monoteistes) que han anat arrelant a Catalunya han fet aportacions al que, ara, forma la cultura catalana. Cal destacar la influència mútua que, compartint un mateix espai geogràfic, han tingut les tradicions. Entre d'altres, el cas de l'abans esmentada Majestat de Batlló, que, tot i ser catòlica, té decoració cúfica i elements circulars, procedents de l'antiga ciutat d'Al-Kufa (Iraq meriodional).
L'exposició està distribuïda en cinc àmbits. El primer i segon serveixen d'introducció al fet religiós i, per exemple, divulga, a través d'una cronologia, la instauració de les diverses tradicions religioses. El tercer és a manera de compilatori dels llibres sagrats (Bíblia i Alcorà), d'altres sobre rituals i teologia de les antigues i noves religions de Catalunya, i textos que serveixen per l'aprehensió de la fe. Un quart àmbit raona la influència de la religió en festivitats que, actualment, són tradicions dels municipis (Patum de Berga, representació dels Pastorets...). El cinquè recorda els ex-vots i goigs com a casos emblemàtics de religiositat popular. La mostra, amb una proposta específica dirigida al alumnes de primària, secundària, batxillerat i cicles formatius, ha despertat molt l'interès dels centres educatius.