JORDI TEROL GALVEZ
Quan un amic ens deixa, ens queda una sensació de buidor, de tristesa, d'enyorança i un cert sentiment d'haver estat una mica egoista, i ens penedim de tot allò que haguéssim pogut fer o dir, per tal de mostrar el nostre sentiment envers el finat, i sempre fem tard. Quan un amic ens deixa, alguna cosa nostra, també, ens deixa. Sempre perdem alguna cosa íntima, molt personal, i ens dol. Però amb el temps, de mica en mica, ens n'anem oblidant i, sols de tant en tant, hi pensem. És una mancança personal, de moltes persones, si voleu, però, normalment en un àmbit reduït.
Aquest cop és diferent, molt diferent. No es solament un amic qui ens ha deixat, és molt més que un amic, és un amic del país, és un amic de tots els catalans, és un amic de la Pàtria.
En Feliu Matamala ens ha deixat. Hem perdut un gran patriota, aquells, que anònimament, sense defallir, pas a pas, van fent país, van construint el futur de la nostra Pàtria, el nostre futur. Anònimament, generosament, dignament. En aquests moments que escric aquestes lletres, el sentiment m'ennuega, tinc un nus a la gola, i penso que no he pogut dir-li adéu-siau, que no he pogut donar-li les gràcies per tot allò que ha fet per nosaltres. Quina ràbia, quan serem capaços de ser més sincers amb els que estimem?
Feliu, estem en deute amb tu, tots els catalans tenim un deute amb tu, i no te l'hem pagat a temps.
Jo te'l vull pagar, amb retard, però te'l vull pagar, i com que no podré pagar-te'l a tu, el pagaré al país, al qual tant estimaves, el pagaré a Catalunya.
Amics i amigues, tant si coneixíeu en Feliu, com si no, ens ha deixat un gran patriota, i hi estem en deute. Fem que el seu treball, el seu esforç, la seva il·lusió per veure algun dia el seu país lliure, respectat i admirat sigui possible; fem que el seu exemple s'estengui com una taca d'oli, i dignifiquem-lo amb el nostre treball per la Pàtria; fem que la seva dignitat sigui alhora la nostra; fem que la seva lluita no hagi estat en va; fem que en Feliu, sigui on sigui, pugui per fi somriure, i veure el fruit del seu esforç.
El seu somni era veure la nostra Pàtria lliure; ara ens toca a nosaltres. No el podem defraudar, cal que la seva feina no hagi esta en va, cal seguir la seva tasca, cal ser dignes de patriotes com ell. Solament la llibertat del nostre poble ens farà pagar el deute.
Adéu-siau, Feliu, et trobarem a faltar.
