els 260 artistes

ÀNGEL CALDAS I BOSCH D issabte passat, a la Capella Sixtina del Vaticà, la bellesa es transformà en paraula. Davant l'obra fascinant de Miquel Àngel-una de les creacions més extraordinàries de tota la història de l'art-, Benet XVI va invitar 260 artistes per reflexionar sobre la bellesa. Molts poden pensar que en un temps de deliqüescència econòmica, de crisi de valors, d'intempèrie moral, el tema de la bellesa és un tema gairebé frívol, un diletantisme intel·lectual fora de lloc. El millor és baixar-se d'Internet el discurs complet. És una impressionant lliçó de realisme, d'oportunitat actual, un clam de la societat i de l'Església vers els artistes perquè no deixin d'aportar al món la força moral que dimana de la belleza com la llum del sol. Ara fa quaranta anys, a la mateixa Capella Sixtina, Pau VI deia als artistes: "Noi abbiamo bisogno di voi". El nostre ministeri té necessitat de la vostra col·laboració. La coincidència del sacerdoci amb l'art és a l'arrel d'un nou humanisme. El nostre món necessita l'artista perquè en la seva identitat profunda i en la seva missió exerceix el sacerdoci de la bellesa que és, en el fons, una via oberta a la Veritat i al Bé, i, per tant, a Déu mateix. L'artista no pot enredar el món amb una bellesa "il·lusòria i fal·laç". La obscenitat no té bellesa. La bellesa arranca l'home de la seva prostració moral, el fa "sortir de si mateix", l'eleva a horitzons més alts, l'allibera de l'esclavatge del propi jo. El nostre temps eixelebrat necessita la llampegada lluminosa de l'art veritable, del qual l'experiència religiosa i la revelació cristiana, especialment la Bíblia, és una font d'inspiració constant. Aquesta Via Pulchritudinis, via de bellesa, és també, "un itinerari de fe, de recerca teològica".