i nosaltres, on anem?

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Temps d'Advent, comença un nou any litúrgic, repetim curs?
Doncs sí i no. Sí, perquè, com cada any, l'Advent ens ajuda a preparar la celebració de la primera vinguda de Jesús, Nadal; ens fa estar atents a la seva vinguda en aquest moment de la vida, de la nostra vida. Per això no repetim curs, perquè no som exactament igual que l'Advent passat, ni potser tenim les mateixes preocupacions... I, finalment, ens convida a mirar cap al futur, en direcció a la segona vinguda del Senyor, aquesta gloriosa, per portar a plenitud la salvació. Aquest Advent ens ofereix noves oportunitats per a la nostra vida cristiana, podem viure quelcom nou, podem fer més ferma la nostra confiança en Jesús, i en aquesta primera setmana se'ns proposa, sobretot, refermar o fer més forta la nostra esperança, perquè la foscor, la suor, el desànim del dia a dia, no ens impedeixi albirar i viure anticipadament cap on s'encamina la pròpia vida i la història humana. El fragment de l'evangeli de sant Lluc d'aquest primer diumenge ens parla dels mals de la història amb imatges de desastres naturals que trenquen l'harmonia de l'univers. Les expressions: "A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, la gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevenen al món", manifesten amb molta finor tot el que ens succeeix a causa dels mals i els sofriments provocats pels homes, guerres, assassinats, violències, injustícies... i alhora pels efectes que poden tenir els fenòmens naturals, sobretot per a les poblacions més febles i amb menys recursos. Durant la història humana de cadascú i a la fi de la història personal, quan ens enfrontem amb el pitjor desastre i mal, la mort, el Senyor ens exhorta: "Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats, i veureu venir el Fill de l'home amb gran poder i majestat". És a dir, en tots aquests moments de la vida que qualifiquem de difícils, de desastres, d'incomprensibles, quan sembla que no hi ha sortida, que tot està perdut..., aleshores és quan cal creure i confiar que el Senyor ve a alliberar-nos, a salvar-nos. Tant en les situacions de la vida, com al final. Us convido a tots a redescobrir com aquesta ha estat la nostra experiència. Qui ens ha donat força per superar desànims (...).