´El públic cada cop vol més rumba i menys Bisbal´

Veu i guitarra de La Pegatina. Provinent de Montcada, la rumba més gamberra acaba avui la seva gira a La Mirona.

Rumba fresca, ballable i divertida. La Pegatina va començar el 2003 amb aquesta premissa, i amb el segon disc al mercat han confirmat les expectatives. Aquest és l'esperit amb què avui tanca les portes La Via Mandarina Tour.

Van començar molt joves. Com van organitzar-se per ser del tot autosuficients i partint de zero?
Del 2003 al 2006 vam estar examinant el terreny, tot i que fos ?gairebé sense adonar-nos-en. No sabíem tocar, ni cantar, ni res (riu). El nostre guitarrista, en Rubén, és un gran músic i relacions públiques, i gràcies a ell vam contactar amb gent que ens va ensenyar com organitzar-nos. Fixant-nos en aquests amics hem après a evitar errors abans no arribessin.
Com per exemple...
Com acabar un concert, anar cap al camerino i marxar a casa. Has de ser agraït i honest amb el teu públic, perquè ells són la raó per la qual ets sobre l'escenari.
Ja llavors van vendre força, i van fer un munt de concerts. Els va costar acostumar-s'hi?
Més que res ens va sorprendre, perquè com que ens ho vam fer tot nosaltres ens sobtava escoltar-nos a la ràdio, que la gent sentís a parlar de nosaltres...
... o vendre discs al Japó.
Va ser gràcies al portal Radiochango, que també ens ha permès tocar a Suïssa i Alemanya, i és un gran aparador per a la música mestissa. Va haver-hi gent del Japó que es va mostrar interessada en vendre els nostres discs allà, i a van fer 3 0 4 comandes. Fins i tot una noia japonesa que escriu un blog en català ens va contactar i ens va enviar una foto de la botiga on havia comprat el disc.
Es pot ubicar la seva música fora de la influència i la mescla cultural de Barcelona i rodalies?
Venim de Montcada, una ciutat xarnega on es parla més castellà que català. Bevem de la música que escoltaven els nostres pares, i vam començar a fer rumba gairebé sense adonar-nos que practicàvem aquest gènere. I el salt a primera fila de gent com Muchachito o Ojos de Brujo ens ha obert camí per poder-nos situar millor. La gent cada cop està menys per Bisbal i més per la rumba.
El segon disc és sempre complex, però l'acollida ha estat bona.
I no ens ho esperàvem! El primer era força limitat, perquè tampoc en sabíem més (riu). En aquest treball s'aprecia el que hem après, però crec que s'ha mantingut l'esperit: diuen que el primer era més gamberro, i aquest més divertit.
I han col·laborat amb gent com Manu Chao o Che Sudaka.
Volem que el públic s'adoni que la música és per divertir-se i això és el que aconseguim treballant amb amics que admirem. I mai han estat col·laboracions forçades, sinó que s'han donat en conèixer-nos a festivals o compartint escenari.
I aquesta nit, final de gira.
Serà un concert diferent, hi haurà força cançons noves perquè som molt impacients i quan tenim material fresc ens agrada ?ensenyar-lo. Hi haurà col·laboracions, i ens fa il·lusió perquè no hem pogut tocar gaire a Girona i sabem que hi tenim seguidors. Serà una nit especial, tancarem gira i hi posarem més ganes que mai.