L'Arxiu Històric de Girona conserva uns 40.000 expedients que corresponen als anys 1940 a 1962 i que estan relacionats amb el control de la frontera per part del Govern Espanyol a través del Governador Civil de la província.

En aquests papers s'hi poden trobar històries del patiment moltes famílies jueves que fugien de la persecució nazi, o històries de ciutadans aliats que des dels seus països ocupats per les forces del III Reich intentaven escapar-se per la frontera del Pirineu per anar a retrobar l'exèrcit aliat i fer-se soldats, o dels nombrosos estrangers detinguts a la frontera i repatriats pel Govern espanyol, o de les xarxes de guies i passadors que ajudaven a creuar clandestinament, o històries de contraban o de maquis, o moltes altres.

Conscients de la importància i l'exclusivitat d'aquesta documentació la Subdirecció General d'Arxius i l'Arxiu Històric de Girona estan treballant per facilitar al màxim la consulta d'aquests documents perquè són moltes les demandes d'informació a l'Arxiu de ciutadans i ciutadanes d'arreu del món per conèixer si ells mateixos o alguns dels seus familiars afectats per la tragèdia de la II Guerra Mundial figuren entre aquests noms.

En aquests moments es pot consultar ja a través del "cercador de documents" dels Arxius de la Generalitat la relació de noms de més de 60.000 persones de totes les nacionalitats que figuren com a titulars d'aquests expedients de Girona i ben aviat es podran consultar també els documents originals digitalitzats. La cerca s'ha de fer a través de l'adreça: http://cultura.gencat.cat/redir.asp?codipag=213.

Entre aquests expedients hi ha els de l'escriptor Josep Pla o el del filòsof alemany Walter Benjamin.

La frontera que separa Espanya de França és llarga i amb un relleu abrupte que la fa difícil de controlar en tots els seus punts, per la qual cosa durant la Guerra Civil i després durant la Segona Guerra Mundial ha servit de pas cap a la llibertat en tots els sentits segons la direcció de la guerra corresponent. Són nombroses i múltiples les històries de frontera conservades a l'arxiu.

Des del començament de la guerra el 1936 la varen travessar primer les persones de dretes perseguides per les forces republicanes; amb el final de la guerra el 1939, aquesta frontera va ser l'escenari d'un dolorós exili de milers de refugiats republicans de tot Espanya cap a França fugint de la repressió franquista.

La frontera dels Pirineus en el cas de la Guerra Europea, a partir del 1940 va ser també una barrera que calia creuar en sentit invers, de França cap a Espanya, en la recerca de la llibertat de moltes famílies jueves que fugien del terror nazi.

Ciutadans polonesos, belgues, britànics, francesos, així com soldats de les forces aliades que fugien de l'ocupació nazi foren detinguts a la frontera del Pertús, de Portbou, de Camprodon, de Ribes de Freser o per les muntanyes, per ser internats a la presó de Figueres o de Girona o al camp de concentració de Miranda de Ebro o a qualsevol altre dels que existien en territori espanyol.

També hi ha constància de la intervenció d'organismes internacionals per salvar la vida de persones i famílies destrossades per la guerra i la persecució, desesperades en un país estranger i en molts casos privats de llibertat.