Nadal aplega en un llibre els seus textos més recents i més madurs sobre Girona

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
Joaquim Nadal aplega vuit textos "recents i madurs" sobre la ciutat de Girona al llibre Moments de Girona, una publicació de CCG Edicions per a la Biblioteca Fundació Valvi. Es tracta de reflexions aprofundides sobre la història, la societat o l'urbanisme de la ciutat que l'exalcalde i actual conseller de Política Territorial ha escrit els darrers anys.
El primer dels textos és el discurs de renúncia a l'alcaldia, el gener de 2002, un "testament vital" on fa "examen de consciència" després de més de vint anys en el càrrec.
El segon escrit és el que va incloure al llibre Girona, les imatges del segle, on ressegueix les tranformacions urbanes i "humanes" de la ciutat.
Després hi ha el seu treball sobre el Pla especial del barri vell, acta notarial de l'esperit de renovació urbana que animava l'acció municipal des de 1979.
També hi ha al volum un espai per a la història -aquesta és la seva dèria professional- a propòsit de la conferència pronunciada el setembre de 2001 a Tribuna de Girona.

Rahola guanya protagonisme
El cinquè text repassa, amb intenció desmitificadora, el mite dels setges de Girona, i apunta que l'afusellament de Carles Rahola pren major protagonisme i reclama nous esforços de reinterpretació.
Tot seguit vénen dos textos que són aproximacions a obres cabdals de la literatura i que han deixat una forta petja en la ciutat: Girona, un llibre de records, de Josep Pla (1952) i Girona ara i sempre, de Narcís-Jordi Aragó (1982).
Finalment, tanca el volum la mirada al futur Una ciutat nova en un món nou, escrit d'introducció al llibre Girona XXI segles (2008).
Moments de Girona es presentarà el proper divendres dia 11 de desembre (19.30 hores) a la Fundació Valvi amb la participació del mateix Nadal, els arquitectes Xerardo Estévez i Josep Maria Birulés i Joaquim Vidal, president de la Fundació Valvi. Presentarà l'acte l'editor Quim Curbet.
El llibre inclou un pròleg on Xerardo Estévez lloa el "rigorós enfocament acadèmic de la història" que fa Joaquim Nadal. I també destaca el fet que l'autor duu a terme la saludable tasca de confessar públicament els sentiments i les emocions evocant la cançó No oblidaré mai, que Xavier Montsalvatge va dedicar a la ciutat.