CAMÓS | ACN/DDG
La descoberta de tres cases unifamiliars a Vilauba, a Camós, d'uns 30 metres quadrats i del segle VI i VII dC, confirma una dada transcendental per a aquest jaciment romà: que en l'etapa més tardana encara hi vivia algú i, per tant, no era només un centre de treball. A Catalunya hi queden poques estructures habitades d'aquest període. Les modestes cases conserven clarament la seva distribució, amb elements com ara les llars de foc, així com fragments de terrissa, algunes monedes i objectes de ferro com ara falçs i esquellots. Els arqueòlegs creuen que hi vivien un màxim de vint persones que s'encarregaven del conreu i l'explotació de les terres del voltant.
La descoberta d'aquest nucli d'hàbitat confirma que Vilauba "és un dels pocs jaciments a tot Catalunya on podem veure des de l'arribada dels romans, la seva transformació del territori i fins a la invasió dels serraïns; més de 700 anys continuats, un cas gairebé únic", va explicar entusiasmat un dels coordinadors del jaciment, Pere Castanyer.
Un altre aspecte important ha estat que fins ara els investigadors creien que en l'última etapa del jaciment ja no hi vivia ningú, una dada que queda desmentida amb l'aparició d'aquestes tres cases.
Els dos últims segles del jaciment es trobaven amagats en un important nivell de pedres que es corresponien a l'alçat de les parets. El seu bon estat de conservació ha permès distingir tres unitats familiars independents, d'uns trenta metres quadrats cadascuna, amb una distribució similar: un espai per a la vivenda amb alguna llar, delimitada per un cercle de pedres i amb senyals de foc; un pati i un espai annex.