advent i crisi

ÀNGEL CALDAS I BOSCH "L'Advent", amb la secularització, ha fugit del llenguatge secular. Però això no vol dir que no tingui molt de sentit i molta força. Advent, adveniment, espera, seguretat d'arribar a terme. L'Església es concentra. Reacciona contra la dispersió d'un viure esborneiat i fixa el seu objectiu en la persona de Jesús. Ella sap que l'esperança no elimina els problemes. Els supera i els acaba vencent. L'esperança d'Advent és una invitació a no viure en la frivolitat d'una alegria superficial. El color de l'Advent és el morat. Ella sap que el nostre món no està de bromes. Però la seva concentració és distesa: gaudeix en l'espera de la possessió d'un gran Bé, Crist. Ha beneït la corona d'Advent, ja molt arrelada el segle XVI en l'Europa cristiana central. L'ha fet de fulles de verd perenne i de llums encesos. A la gent li agrada encendre espelmes. Cada any, per l'Advent, s'afirma la llum intextingible que Déu ha posat al cor de l'home. En aquest món de crisi, sovint estabornit per la desesperació, la frustació i el cinisme, ens convenia el color realista de la litúrgia, el morat de la lluita contra el mal moral, la pregària silenciosa que esvaeix les boires d'una societat amb cansament patològic. Tornar a encendre les llums de l'esperança.