El bisbe auxiliar de Barcelona i delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) per als Mitjans de Comunicació Social, Sebastià Taltavull (Ciutadella, Menorca, 1948), ha reivindicat la presència de l'Església Catòlica en l'ecosistema de la comunicació de massa (amb mitjans propis i formant part de l'agenda de la resta), tot i que sota uns paràmetres que la mateixa institució ha de tenir clars. A tall d'exemple, la comunicació de massa, a través de diferents mitjans (premsa, ràdio, televisió...), no ha de ser un element de "poder" ni tampoc ha de servir per "dominar" ni fer "prosiletisme". I sí per "servir" i transmetre l'Evangeli, que, fàcilment, es materialitza en valors també laics, com la solidaritat. El bisbe Taltavull ha estat a Banyoles per impartir una conferència, als locals de catequesi de la parròquia de Santa Maria dels Turers, organitzada per les publicacions El Senyal i Revista de Banyoles a propòsit dels 100 números de la citada capçalera diocesana.
La conferència del bisbe auxiliar de Barcelona va començar explicant la situació, poc habitual, de la diòcesi de Menorca, en què l'Església participa en l'accionariat dels tres mitjans de comunicació amb més tradició de l'illa (premsa, ràdio i televisió), cosa que ha pogut afavorir una línia editorial que, des de l'humanisme cristià, afavoreixi una societat cohesionada i, alhora, vetlli per l'interès generals dels menorquins. En canvi, Taltavull va admetre que, en els grans mitjans de comunicació, l'Església catòlica té "imatge poc favorable", fet raonat en què, en les rutines periodístiques, el fet negatiu atrau l'atenció ("el bé no és notícia").
Simplificant, el bisbe va semblar més partidari que l'Església Catòlica sigui present en els mitjans generalistes, sense que això impliqui desmerèixer (al contrari) la funció dels que la mateixa institució impulsa per cobrir els buits informatius per a la comunitat de creients. Per Taltavull, hi ha una significativa diferència entre participar de la comunicació de massa i els objectius de la fulla dominical, plantejada des d'una directriu més intraeclesial. "La fe ha d'esdevenir cultura", va afirmar com a repte. Sebastià Taltavull, a més, va raonar que la comunicació ha de servir per a la "comunió eclesial", per ajudar a una lectura "en clau positiva" de persones i fets, i ajudar a unir, més que separar. Va enumerar unes regles ("sorpresa"; "crear emoció"; "llenguatge senzill però no vulgar"; "originalitat"; i "trencar les regles del joc", com ara els silencis) i uns objectius ("la recerca del consens"; "la valoració del pluralisme"; prioritzar les "propostes atractives"; i la conjugació del binomi "formar/educar i informar").