Sopar, llit, esmorzar i després cadascú a casa seva. La filosofia Bed & Breakfast s'està expandint gràcies a Els Amics de les Arts, que malgrat tirar de picardia amplien la mirada a tota mena de relacions. Hi ha cançons profundament tristes o centrades en la soledat, però l'efecte "bola de neu" es deu (entre altres motius sempre subjectius), perquè acaben provocant un somriure. El nou fenomen de la música en català té components gironins a les seves files, com Joan Enric Barceló. Avui ell posa cara i veu a un col·lectiu que, si no és que estigui format per uns actors extraordinaris, no menteix quan els titlla d'amics.

Els ha ajudat mai el cinema a entendre res, com demanen a Godard a Jean - Luc?

(riu). Som Els Amics de les Arts perquè som tastaolletes, i agafem el millor de cada disciplina: als directes hi combinem música, teatre, projeccions, i ens apassiona el cinema. A Jean - Luc piquem l'ullet als oients que el coneguin, perquè Godard tenia una gran capacitat per fer el que li donava la gana i saltar-se les normes, i això ens encanta. I referir-nos a Une femme est une femme ens anava molt bé perquè si algú pot ajudar aquest pobre personatge de la cançó a entendre una dona, ni que sigui una mica, aquest és ell.

Els referents pop no ens han omplert el cap de pardals fins a creure'ns que la vida pot ser una cançó?

Potser sí (riu). En tot cas, ens agrada molt jugar amb les referències; no sé si deformem la realitat, però sí que l'augmentem una mica posant-hi una lupa que evidencia les contradiccions que patim. I usem referents que van des del cinema a la literatura passant per Perdidos, perquè no cal saber-los tots per entendre la cançó, però si ho fem el significat es multiplica. Creen un vincle amb la cançó que només es pot aconseguir amb la cultura pop.

Els bed & breakfast són un tipus d'allotjament molt europeu. A Catalunya estem prou avançats per prestar-nos a la modalitat amorosa - sexual del B&B?

És molt europeu, i molt urbanita! No ho sé, a Girona ens coneixem tots i no sé si funcionaria tan bé (riu). Al que ens referim és a situacions que tenen dues parts ben diferenciades, principi i final, abans i després. Jean - Luc i Bed and Breakfast, la primera i darrera cançó del disc, és com si fossin la mateixa història però amb conclusions molt diferents; a 4:3:3 un noi veu com se li desmunta tota la tàctica que havia pensat per aconseguir lligar...

És que totes les cançons tenen un punt de vista molt masculí.

És veritat i ho hem vist a posteriori, que tots els "jos" són homes. Només ens posem en el lloc d'una dona a L'home que va matar Liberty Valance, però a la resta usem el nostre punt de vista, perquè és el més fàcil i instintiu.

Però quelcom em diu que els escolten més "amigues" que "amics".

Totalment cert: agrada més a les noies, però no sé per què (riu). Durant aquesta promoció intensa, cada dia tenim una trentena de peticions d'amistat al Facebook. Doncs d'aquestes 30, unes 25 són dones. Però també tenim molts homes que ens escolten! I és que en definitiva, el disc parla de tota mena de relacions humanes, però sobretot de la soledat: tots els personatges estan profundament sols.

Màrius Serra diu que la seva música participa de l'esperit "verbívor"; és plena de girs i jocs amb la llengua. D'on els ve aquest gust?

És per les ganes de fer lletres una mica diferents, tot i que potser ho vam fer més al Castafiore Cabaret. Prioritzem la lletra per sobre de la música, perquè fora d'en Dani que té formació musical i és un gran pianista, la resta com a músics som força limitats. On realment podem mostrar el que sabem fer és a les lletres, i això ens diferencia d'altres grups.

Estan vivint, segons diuen, una "petita odissea mediàtica". Segur que em dirà que no s'ho esperaven.

Portem dues setmanes que no paren de passar-nos coses bones! Hem estat a un munt de mitjans, tants que ni tenim temps d'assajar, i estem a la llista dels 15 més venuts de la FNAC. Quan m'ho van dir vaig creure que es referien a la llista dels discos en català, i ja em va semblar una bona notícia. Però no, és que estem a la llista amb l'Alejandro Sanz, i en Michael Jackson (riu). I participarem a La Marató de TV3.

Una marató dedicada a les malalties minoritàries; curiosament, però, bona part del seu èxit és que parlen de les que són majoritàries.

Per una generació com la nostra, és molt fàcil sentir-se tocat de prop per alguna de les 12 o 13 cançons del disc. Perquè estan escrites per persones d'aquesta edat, i perquè agafem exemples molt quotidians. Tots volem agradar a les altres persones, fins i tot fingint una mica. Segurament aquest és un disc sobre el que no som i volem ser, i sobre el que som i volem fer veure que no.

Parlant de fer veure... han treballat molt la imatge del CD.

Ens hi hem esforçat perquè creiem que és important tenir una bona portada. En el nostre cas l'estètica és divertida, plena de color i un pèl absurda; com nosaltres, vaja. És feina d'un gran fotògraf, l'Ibai Acevedo, que es va oferir a fer-nos les fotos i va passar-se un cap de setmana amb nosaltres a la muntanya fins a fer-nos-en més de mil. I estem encantats amb el resultat, la veritat.

MARTA PALLARÉS