Albertí i Comadira mostren un Verdaguer calidoscòpic a ´El cel´

GIRONA | M. PALLARÈS
Home, literat, aspirant a sant: tots aquests són els Verdaguers que es conjuguen avui sobre l'escenari de La Planeta a El cel, un oratori dedicat a mossèn Cinto que ha sorgit de la nova col·laboració entre Xavier Albertí i Narcís Comadira. Després de la seva estrena absoluta a Barcelona, aquesta coproducció del Canal de Salt i del Teatre Lliure arriba avui a Girona per presentar els darrers dies del poeta que va renunciar a la carn i va radicalitzar la seva fe per assolir la glòria com a escriptor.
El lloretenc Xavier Albertí ha demostrat ja en repetides ocasions el seu interès a dur al teatre les vides dels grans literats de la Renaixença. La seva primera incursió en aquest tema va ser amb Pinsans i caderneres (centrada en Josep Anselm Clavé), i va continuar amb Assajant Pitarra.
En aquesta nova ocasió, Comadira s'ha encarregat de la dramatúrgia centrant-se en els darrers dies de Jacint Verdaguer, i mostrant el seu viatge cap a la santedat, "l'únic graó que li queda en l'escala que ha anat pujant: emasculat, poeta gloriós, sant". Així és com Al cel mostra la dedicació de Verdaguer a l'església, que en aquell llavors es trobava implicada "en la Renaixença del país i en la construcció d'una pàtria catalana", remarca Comadira. En el decurs de la seva biografia, Verdaguer va radicalitzar la seva fe i es va implicar (fins a fer perillar la seva economia) en l'ajut dels més desfavorits.
La dramatúrgia combina textos de Comadira i del mateix poeta, que es presenta postrat en el seu llit de mort a Villa Joana. L'adaptació compta al repartiment amb Rubèn Ametller, Lurdes Barba, Jordi Figueras, Xavier Frau i Sílvia Ricart; i en paraules de Comadira, no pretén ser "cap biografia, cap història ni cap drama". En tot cas es tracta "d'una partitura que intenta una aproximació poètica al poeta", "un homenatge a un dels escriptors més grans i més mal entesos de Catalunya"