L´IEC dedica un cicle a Eiximenis en el 600è aniversari de la seva mort

BARCELONA | M. PALLARÈS
Fa 600 anys moria a Perpinyà un dels pensadors i autors medievals catalans més importants: Francesc Eiximenis. Nascut a Girona pels volts de 1330, el franciscà va estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge i Roma (entre d'altres), per graduar-se en teologia a la Universitat de Tolosa. La seva obra va ser admirada pels papes, i també molt reconeguda a la Corona d'Aragó i a la resta d'Europa. Aprofitant l'efemèride que commemora els 600 anys de la seva mort, l'Institut d'Estudis Catalans ha organitzat un cicle de conferències que porta per títol "Francesc Eiximenis, el context i l'obra d'un gran pensador català medieval". L'objectiu és analitzar el seu llegat, encara de gran interès per a lingüistes i historiadors, així com la seva figura personal.
En el programa d'actes, que s'allargarà durant avui i demà, s'hi han convidat professors de diverses universitats valencianes i catalanes (entre els quals hi ha Xavier Renedo, de la Universitat de Girona), i estudiosos pertanyents a l'IEC. La inauguració serà a càrrec de Salvador Giner, president de l'ens; Maria Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica; Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; i Antoni Riera i Melis, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC i coordinador del cicle.
El cicle s'ha dividit en dos blocs: "El context històric" i "L'extensa i diversa obra d'Eiximenis". Així doncs, les primeres intervencions del cicle (que es duran a terme avui al matí) serviran per situar l'obra de l'autor en el seu temps, mentre que tot seguit s'analitzarà amb profunditat la seva obra. El cicle es tancarà amb una taula rodona sobre el llegat intel·lectual de l'autor i pensador, on es debatrà sobre la importància de la seva obra en els nostres dies.
I és que actualment els textos del gironí continuen tenint gran importància tant per a filòlegs com per a historiadors: per als primers, constitueix un testimoni de primer ordre sobre la llengua culta i la popular de la segona meitat del XIV; i els segons hi han trobat un reflex viu de la seva societat coetània, els seus costums, estructures socials i polítiques i mentalitats. És per aquest motiu que l'IEC ha volgut aprofitar el 600è aniversari de la seva mort per revisar-ne el llegat intel·lectual.

Món medieval des de Girona
Francesc Eiximenis va néixer a Girona cap el 1330, en el si d'una familiar de l'alta burgesia mercantil. Va ingressar al convent dels franciscans de la ciutat, i allà va prounciar els seus vots. Va estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on va participar activament en els debats intel·lectuals. El 1374 es va graduar en teologia a la Universitat de Tolosa, on va iniciar la redacció de la seva principal obra, Lo Crestià.
El 1383, Pere III el va enviar a València, i hi va romandre fins al 1408, tot actuant de conseller qualificat dels jurats. Va ser en aquesta ciutat on va redactar la major part de les seves obres: Llibre dels àngels, Llibre de les donesVida de Jesucrist. Poc després de participar al Concili de Perpinyà, va ser nomenat bisbe d'Elna; moriria el 1409 a Perpinyà.
A més, va ser un escriptor molt reconegut i popular en la seva època, sobretot dins les estructures de poder i religioses. Les seves obres es van traduir a les principals llengües europees, fet que explica que avui dia disposem de nombrosos manuscrits i edicions.


La ciutat de València, de Manuel Sanchis Guarner, representa la cèlebre trobada entre sant Vicent Ferrer i Eiximenis. Aquest, més intel·lectual i menys popular que el dominic, va preguntar-li en assistir a l'espectacular arribada que va fer a la ciutat: "Pare Vicent, com va la bufa?". Ferrer, home d'enginy ràpid, respongué: "La bufa va i ve, però no es deté". Al retaule ceràmic s'ha substituït "bufa" per "vanitat". Els vestits són deliciosament anacrònics, perquè la trobada (si mai es va esdevenir) va ser a principis del XV, mentre que la vestimenta representada és de finals del XVI.