Unes creences ben arrelades

GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS
La concentració de persones d'una nacionalitat estrangera a cada comarca gironina ha ajudat a desenvolupar estructures religioses afins amb voluntat de continuïtat. Això és el que demostra la conjugació de les dades actuals del registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia i els perfils demogràfics de la població de nacionalitat estrangera a Catalunya, de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat. L'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i el Ripollès tenen presència rellevant de creients de l'islam per la concentració de marroquins i gambians. També a la Garrotxa i la Selva però, a més, ambdues destaquen per la religió sikh per l'arribada d'immigrants hindús.
Les quatre nacionalitats amb major presència a l'Alt Empordà -amb 39.624 habitants estrangers (28,3% del total de població)- són la marroquina (10.513 persones), la francesa (5.296), l'alemanya (2.477) i la romanesa (2.344). Explicaria que, a tall d'exemple, Figueres, segons Justícia, concentri quatre entitats musulmanes. A més, i posant el cas de la parròquia de Santa Maria de Castelló d'Empúries, l'Església catòlica ha estat oferint, els darrers anys, misses en francès i alemany. Figueres i Navata són municipis amb presència de l'Església ortodoxa (països de l'Est).
Escenari semblant al Baix Empordà (30.732 persones tenen nacionalitat estrangera, el 22,9% del total), en què els marroquins sumen 11.194 persones, i són el 36,4% dels estrangers. Entre d'altres, hi ha entitats musulmanes, i culte, a Palafrugell i Torroella. Deixant de banda aquesta, les nacionalitats amb més residents són la romanesa (2.527 habitants), la britànica (1.566), la francesa (1.240) i la russa (896). Al Gironès, els marroquins també són majoria (10.218 habitants, i són el 25,9% dels estrangers) encara que la capitalitat de la ciutat de Girona atrau perfils sociodemogràfics diversos. Són rellevants els hondurenys (4.227 persones), els gambians (3.320) i els romanesos (3.159) i, així, implicacions a l'islam i les esglésies cristianes (evangèlica i ortodoxa).
Mateixa tendència al Pla de l'Estany i el Ripollès. En ambdós casos, comarques, amb menys població que les anteriors i en què les capitals són pol d'atracció per a la resta de municipis. El Pla de l'Estany té 1.300 marroquins (el 25,8% del total de la població estrangera, que suma 5.033 persones), 956 gambians, 426 romanesos i 270 xinesos. El Ripollès acull 965 marroquins (el 41,3% del total de la població estrangera, que arriba a les 2.338 persones), 216 colombians, 209 romanesos i 87 argentins. La Garrotxa es desmarca. 1.348 garrotxins són de l'Índia (molts, de la regió del Panjab), que representa el 15,2% del total de població estrangera (8.850 persones). També són nombrosos els marroquins (1.157), els xinesos (1.111) i els gambians (983).
La Selva és l'altra comarca amb rellevant presència de sikhs (2.495 habitants). Tanmateix, la major representació és per a la marroquina, amb 5.091 habitants sobre un total de 37.530 (13,6%). Hi ha 4.313 romanesos i 2.236 gambians.