EXPERIÈNCIA DEL Nadal

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Cada dia, en la llarga successió de les generacions, han nascut i neixen milers d'infants. Cadascun d'aquests infants, ?nosaltres també?, únic i irrepetible, és estimat per Déu, desitjat i esperat pels seus pares i germans, si en té. Malauradament, algunes vegades, no ha estat i no és així; l'infant no és desitjat ni esperat; sí sempre estimat per Déu. Però la majoria de naixements són molt celebrats pels pares, els familiars i els amics propers. Ara bé, per Nadal celebrem el naixement d'un infant de fa més de dos mil anys, d'una terra llunyana, Palestina, en un petit poble, en un espai que els pastors del moment tenien per aixoplugar-se ells i ramat durant les nits. Li posaren el nom de Jesús quan amb el senyal de la circumcisió l'incorporaren al poble d'Israel, escollit per Déu, i que mantenia l'esperança que un dia el mateix Déu els alliberaria de nou amb la vinguda d'un Messies. Què ha succeït perquè a tot el món, o en una part molt important, es recordi i celebri el seu naixement i s'hagi convertit en la festa més familiar, entranyable i emotiva per a molts de nosaltres? Ja sabem els cristians que la festa de les festes és la Pasqua i, precisament perquè hi ha la Pasqua ?mort i resurrecció de Jesús?, celebrem el seu naixement. Tanmateix, no podem negar que davant de la contemplació del pessebre se'ns remou l'interior i reneixen sentiments, experiències, la confiança en Déu que s'ha fet tan petit que tots ens hi podem acostar, illetrats i lletrats, virtuosos i no virtuosos... És clar, és així per a tots aquells que hem fet experiència del Nadal, i cal fer-la de nou, nosaltres i les noves generacions. Qui ens dóna la resposta que aquell infant, igual a tants d'altres, era únic i diferent i que el seu naixement ens afecta a tots? Qui ens pot ajudar a viure de nou el veritable Nadal? Els protagonistes del primer pessebre, dels quals els evangelistes sant Lluc i sant Mateu n'han fet memòria, ens comuniquen el seu sentit. Maria. La mare de l'Infant, la plena de gràcia, que accepta amb el seu sí l'obra de l'Esperit Sant en el seu si matern. La mare que serveix i canta les meravelles que Déu ha fet en ella. La que és "feliç perquè ha cregut". La que ho (...).