«Hi ha gent que toca la guitarra, jo toco l´ordinador»

Productor musical i DJ. La vida li va canviar quan Technasia, responsable d'un dels majors segells d'electrònica, el va fitxar en exclusiva fa dos anys. El gironí torna a casa per Nadal, i actua avui juntament amb els seus "padrins" al club que el va veure despuntar, el Blau.

Qualsevol aficionat al techno mencionarà com a segell de capçalera Sino, que compta a les seves files amb els artistes més reputats del sector com Joris Voorn o el duo Technasia. També el gironí Marc Rodríguez, Dosem, els tenia com a referència. El que el diferencia de la resta d'amants del techno és que ell ha passat a formar part de l'exclusiva llista de DJ i productors fitxats per la marca. Avui al Blau hi presentarà, a més de temes "marca de la casa", algunes novetats del nou àlbum que veurà la llum l'any vinent.

Com entra al món de la música?

M'hi dedicava com a hobby, a les meves hores lliures. Sempre he estat aficionat als ordinadors, i em vaig enganxar a la composició de música electrònica.

Un concepte que encara avui molts no conceben.

Exacte, molta gent encara diu que no és música! Jo sempre dic que hi ha gent que toca la guitarra, doncs jo toco l'ordinador (riu). Vaig descobrir que era la meva manera d'expressar idees, i a partir d'aquí vaig començar a gravar CD i demos pel meu compte. Actuava a locals petits de Girona, muntava festes reduïdes punxant i mesclant temes propis, fins que em van anar coneixent. Vaig passar a discoteques com la Sala del Cel, le Rachdingue o el Blau; ells van ser els que em van donar més suport, també en l'àmbit personal, i em van fer resident mensual.
I allà va conèixer la gent de Technasia, per qui va fitxar.

El segell Sino porta alguns dels meus artistes favorits, com Joris Voorn. I els seus responsables, Technasia, també hi actuaven. La gent del Blau em va animar per actuar abans d'ells, i va ser una sessió fantàstica. Tot com de pel·lícula (riu). Em van demanar les dades i em van dir que em trucarien...

... i el destí els va tornar a unir.

Efectivament. Vam coincidir de nou el Nadal de fa dos anys i es recordaven de mi, vam tornar a parlar i al cap de dues setmanes ja em fitxaven amb un contracte de llarg termini. No es tractava només de fer un disc i explotar-lo econòmicament, sinó donar-me suport per desenvolupar-me com a artista, i permetre'm l'aventura de deixar la publicitat i dedicar-me a la música en els cinc propers anys.

Un fet ben poc habitual.

I a més, fitxant per un dels segells més poderosos de la música electrònica. Tal com està el sector no s'ofereixen gaires contractes com aquest, perquè la música per si sola ja no deixa diners. Els enregistraments són només una targeta publicitària per vendre actuacions.

Parlant de les diferències entre estudi i directe, com els separa?

M'agrada diferenciar la feina d'estudi del que faig quan actuo. Enregistro música més relaxada, pensada per ser escoltada, mentre que en directe m'hi bolco amb tota l'energia. Crec que una cosa no ha de ser esclava de l'altra, i no has d'estar pendent de produir només grans temes que funcionin sobre la pista perquè poden ser insubstancials.

I com ha canviat la seva vida des que és a Sino?

He tret dos discos amb ells, i n'estic molt satisfet perquè han funcionat no només pel ressò del segell, sinó perquè realment els directes estan anant molt bé. Europa ja està recorreguda i afronto la idea de canviar de continent.

Cap a l'est, o cap a l'oest?

És veritat que als Estats Units estan més centrats en el hip-hop, l'electrònica és més comercial. Però sí que hi ha un mercat important de techno melòdic a Sud-amèrica, i mirant cap a l'est ja és impressionant. A la Xina s'hi estan començant a interessar i sobretot al Japó es venen tants CD i vinils com aquí fa deu anys.

Una aventura, en tot cas.

Viure de la música, efectivament, no és tan fantàstic com fa uns anys. Ara vivim dels bolos i ho has de donar tot cada nit per poder tenir continuïtat. La part bonica és la de l'aventura, però té el revers de la inestabilitat. A segons quines edats no pots fer-ho, però ara tinc 28 anys i m'hi puc arriscar. I si acabés per no anar-me bé, sempre puc tornar a la publicitat... però què caram, em va bé i vull pensar en positiu (riu).

I què trobarà la gent que el vagi a escoltar avui al Blau?

M'agrada aprofitar les dates especials com avui per experimentar. El de Girona és un públic que em coneix bé i que m'ha vist créixer, i m'agrada provar-hi coses noves. Estic preparant un àlbum per després de l'estiu, tinc un sac de propostes i temes que voldria posar en pràctica i me les he reservat per avui. Hi ha molta màgia en el fet de presentar material nou, i per a mi és un al·licient afegit al fet d'actuar a casa.