la sagrada família

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Gràcies, Senyor, per les famílies, la meva i totes. Gràcies, Senyor, per la família, on hem nascut, ens hem fet grans, hem estat acollits, alimentats, ajudats, corregits, orientats, adreçats, aixoplugats i estimats.
Gràcies, Senyor, perquè mitjançant l'amor dels pares, germans, avis i els altres familiars hem tastat i hem crescut embolcallats pel vostre Amor de Pare. Gràcies, Senyor, perquè els pares volgueren que no només els tinguéssim a ells com a pares, sinó que Vós fóssiu, en veritat, Pare nostre, i Jesús el germà gran, per sempre units a Ell; i rebéssim el sant Esperit, gràcies al baptisme. Gràcies, perquè hem après a conèixer Jesús i a estimar-lo, aprenent a fer el senyal de la creu, fent el pessebre, entrant a l'església, anant a Missa, fent catequesi, celebrant la primera comunió i tantes comunions. També perquè, per mitjà de la parròquia, hem après a sentir-nos membres d'una gran família, l'Església catòlica, que ens ho ha donat tot, i potser nosaltres l'hem empobrida amb la nostra tebiesa. Però sempre hi comptem que tenim aquesta gran família que vetlla per nosaltres, i sempre resta oberta per tornar-hi si ens n'hem allunyat de nom o de fets. Sense les nostres famílies no seríem el que som. Gràcies! Perdó, Senyor, per tot el que no hem donat a les famílies, perquè no hem sabut aportar-hi cadacú el que havíem d'aportar segons la nostra responsabilitat. Potser pel poc agraïment que hem expressat. El millor regal que avui els podem oferir és la pregària. Permeteu-me que us ofereixi la meva pregària per la vostra família, lectors del Full, i per totes les famílies.
Pels esposos, pare i mare, que s'estimin sempre, que els anys de matrimoni signifiquin un solatge que enforteixi la seva comunicació, ajuda mútua i donació. Que es reconeguin mútuament com un regal de l'un envers l'altre; que es trobin a faltar molt, i tant de bo que no puguin viure l'un sense l'altre. Pels fills. Són també els vostres fills, Senyor; que se sentin estimats pels pares amb tendresa i, alhora, per mitjà de l'orientació i la correció paternal, que exigeix l'estimació. Que siguin més rics en afecte i educació que no en coses i regals. Als més grans, ajudeu-los a sentir-se membres responsables de la família, i que no converteixin la llar en la pensió de les tres B (...).