Sanitat alerta que els fàrmacs contra l´osteoporosi tenen efectes adversos

BARCELONA | EFE/DDG
Els bifosfonats, els fàrmacs que s'usen contra l'osteoporosi, i que moltes dones menopàusiques prenen, poden provocar necrosis òssies maxil·lars i mandibulars, segons assenyalen les autoritats sanitàries en una nota dirigida als odontòlegs i estomatòlegs.
L'osteonecrosi és el resultat de la falta de circulació sanguínia a zones específiques dels ossos, fet que provoca la mort de les cèl·lules de l'os i la medul·la òssia. Els bifosfonats per via intravenosa s'utilitzen en pacients amb càncer quan es troben afectats els ossos, i per via oral per prevenir fractures d'os en pacients amb osteoporosi, i són tractaments que han de mantenir-se durant molt temps, anys, perquè siguin efectius.
En el document, que la Generalitat també ha transmès als professionals catalans, s'assenyala que abans de començar un tractament amb bifosfonats cal fer una valoració de l'estat de salut bucodental i prendre una sèrie de mesures preventives. Les autoritats sanitàries recomanen que s'indiqui un tractament odontològic, que "haurà de completar-se abans de començar el tractament amb bifosfonats" i que les persones que els prenen han de revisar-se periòdicament la dentadura.
En els últims anys, professionals de la salut bucodental s'han trobat amb pacients que segueixen teràpia amb aquests fàrmacs, als quals després de les exodòncies i fins i tot de forma espontània els apareixen situacions de necrosis de la mandíbula que fa fracassar els tractaments.
Amb l'increment de l'ús dels bifosfonats s'estan documentant casos de necrosi òssia mandibular i, en un grau menor, maxil·lar, de difícil solució i amb una important afectació de la qualitat de vida dels pacients. A més, el diagnòstic d'un nombre significatiu de necrosis de maxil·lars en pacients tractats amb biofosfonats és una qüestió que s'aborda en congressos i reunions científiques dels professionals de la odontoestomatologia.
S'estima que l'osteonecrosi sol presentar-se en pacients que han pres bifosfonats orals durant més de tres anys, amb un temps mitjà de consum de 5,6 anys, mentre que el temps d'utilització dels pacients amb osteonecrosi en relació amb els bifosfonats intravenosos pot ser inferior a 1 any, i es presenta abans quan s'usa l'àcid zoledrònic.

Ús indiscriminat
Fonts mèdiques assenyalen que entre el grup de dones postmenopàusiques en els últims anys s'estan observant problemes bucodentals fruit de l'ús indiscriminat de bifosfonats. Asseguren que en aquests casos l'osteonecrosi sol ser dels maxil·lars, i que es tracta d'una exposició òssia que persisteix durant més de vuit setmanes i que sol produir-se, fonamentalment, com a conseqüència d'alguna extracció dental.