Julio Manrique dirigeix el seu segon Mamet a ´American Buffalo´

BARCELONA | EFE/DDG
L'actor Julio Manrique afronta la direcció d'American Buffalo, un dels textos més cèlebres del seu admirat autor nord-americà David Mamet, una tragicomèdia que posa en escena conflictes del comportament humà de caràcter universal i que arribarà al Teatre de Salt el 13 de març.
Manrique va presentar ahir aquesta producció del Teatre Lliure com el "primer èxit que va tenir Mamet el 1975 a Chicago". Va definir-la com un d'aquells "bons textos que té la qualitat de resistir al llarg del temps en una cosa tan passatgera com és el teatre".
Després de dirigir a la Sala Becket Els Boscos, a Manrique li van quedar ganes de repetir un text de Mamet, "un autor molt llaminer" que escriu sobre el comportament en "obres que demanen ser actuades". Aquesta és una de les atraccions que sent Manrique com a actor pels guions de Mamet, autor que "no escriu assaig, sinó sobre personatges podrits que lluiten, cauen i s'aixequen".
American Buffalo és una obra austera estructuralment, però molt exuberant i rica en matèria de diàlegs, segons Manrique. Es podrà veure a l'Espai Lliure fins al 14 de febrer, i passarà per Salt el proper març. L'espectacle suposa la segona direcció de Manrique al Lliure, on es va estrenar com a director amb La forma de les coses, de Neil Labute, espectacle distingit amb el premi Butaca al millor muntatge de petit format. Aquesta obra també es representarà a Salt, concretament el 24 d'abril.

Tragèdia amb punts còmics
American Buffalo transcorre en una botiga d'objectes de segona mà, plena de trastos, propietat de Don (Ivan Benet), en la qual també apareix el seu protegit, un exionqui de nom Bob (Polo López). A aquest duo s'incorpora un tercer personatge, Teach (Marc Rodríguez), un espavilat brut que no para de parlar i viu en un hotel i que en el cinema va interpretar Dustin Hoffman.
La trama transcorre en un espai amb els espectadors al voltant, gairebé dins de la botiga i tocant els trastos, en dues parts diferents situades al matí la primera i a la nit la segona. El fil conductor és una moneda amb la silueta d'un búfal que Don va vendre a un client i ara vol recuperar, en considerar que val molt més que no el que en va obtenir. A partir d'aquí, es desencadena la idea que ha de robar-la, entrar a la casa del seu actual propietari, sostreure-la i de pas quedar-se algunes coses més.
El tràgic de la situació es converteix a estones en còmic, en estar els personatges disposats a aparèixer a la casa sense tenir ni idea de com fer-ho. L'expectativa d'uns pobres diables reclosos en un lloc tancat amb certes aspiracions té alguna cosa a veure amb els textos de Beckett, autor de culte de Mamet, amb personatges que, segons Manrique, arriben a aconseguir una dimensió semblant als pallassos tràgics.
El text de Mamet, explicat Manrique, "parla de l'economia de mercat, de personatges desesperats que acaben resultant perillosos quan apareix en ells la desconfiança", perquè "una cosa és l'amistat i una altra els negocis".
Mamet és un autor "endimoniat, molt ric, estilitzat, amb partitures molt precises i que fa un teatre molt viu i exigent, segons Manrique, que considera que el trio de personatges presenta força tics semblants als d'una família que no se suporta, però que no pot viure separada.