notes sobre el nadal

ÀNGEL CALDAS I BOSCH adal es presenta sempre com una realitat complexa, però sempre gratificant. Hi ha com una espècie de dret universal a la felicitat, una comprovació d'una tendència irreprimible a la pau interior, que es resol de diferents maneres i que sovint es queda en un caliu humà d'afectivitat familiar. La intensa publicitat comercial ja s'encarrega de mantenir aquest anhel en els límits d'un paradís material, però en els personatges que formen la història de l'esdeveniment cristià, el Nadal de Jesús, s'hi descobreixen unes característiques molt pròpies. Al pare Noel no se li deu res. Només se li demana. En canvi, el Nadal de Jesús no té compensació humana, no té regals, només ve a mobilitzar voluntats. Nadal, vist a través dels seus personatges històrics, és una invitació radical a no pensar en si mateix i a obrir-se a la transcendència. Però una transcendència totalment a l'abast, manipulable com un infantó, exigent, transformadora del cor i dels hàbits, i de la vida tota. Els pastors van de pressa a veure l'Infant i es desprenen de béns del seu ramat. Els reis ofereixen or, encens i mirra. Se'n tornen al seu país sense compensació humana, només amb el goig exultant de la fe. Josep i Maria fugen de pressa, de nit, cap a Egipte, sense exigir el dret a un tracte més còmode. I és que Nadal marca una prioritat: la prioritat de Déu en la vida humana, la resposta generosa a la manifestació amorosa de Déu, que s'ha fet home. En canvi, la forma freqüent de viure el Nadal és un mode economicus. Déu no té prioritat en la nostra cultura. El seu drama és que el missatge de la invitació a l'amor i a la transformació per l'amor no arriba a calar fins al cor. Ens hem de recuperar de moltes recessions. Però la prioritària és recuperar-se de la recessió de l'Amor.