El Papa es reuneix amb la dona que el va llançar a terra

CIUTAT DEL VATICÀ/ANKARA | EFE/DDG
El papa Benet XVI va mantenir ahir una xerrada en el Vaticà amb Susanna Maiolo, la dona de 25 anys que el va llançar a terra durant la passada Missa del Gall.
La trobada, "breu", segons va comentar el portaveu vaticà, Federico Lombardi, es va produir al final de l'audiència pública dels dimecres, en una sala annexa a l'Aula Pau VI del Vaticà. Maiolo, va precisar Lombardi, va expressar al Papa el seu "pesar" pel que va succeir i li va demanar perdó, i Benet XVI li va manifestar el seu perdó i es va interessar per la seva salut.
Respecte al sumari obert per la magistratura de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, el portaveu de la Santa Seu va afegir que "continuarà la seva tramitació fins a la seva ?execució".
La italosuïssa Susanna Maiolo, de 25 anys, ja havia intentat durant la Missa del Gall de 2008 acostar-se al Papa per saludar-lo. No ho va aconseguir en aquella ocasió, però no es va donar per vençuda. El passat desembre va tornar a intentar-ho i va viatjar a Roma per participar a la Missa del Gall. Va aconseguir una invitació i es va situar prop d'una de les dues tanques col·locades en el centre de la basílica de Sant Pere, que formen un passadís pel qual es desplaça el Papa per arribar fins a l'Altar Major. Quan el Pontífex passava prop d'on estava, la noia va saltar la tanca i malgrat la immediata intervenció de l'escorta va aconseguir arribar fins a Benet XVI i agafant-li el pal·li -estola-, fent-li perdre l'equilibri i fent-lo caure a terra. El Pontífex, ajudat pels ceremoniers pontificis, es va aixecar, va seguir la processó i va oficiar amb normalitat la missa.
Més mala sort va tenir el cardenal francès Roger Etchegaray, de 87 anys, que acompanyava el Papa, que va caure també a terra i es va trencar el fèmur dret, per la qual cosa va haver de ser operat en el Policlínic Gemelli de Roma.
Maiolo va ser detinguda immediatament i traslladada a un centre sanitari pròxim al Vaticà, on va dir als metges que "no volia fer mal al Sant Pare". Després va ser portada a un centre psiquiàtric de la localitat de Subiaco, a uns 80 quilòmetres a l'est de Roma, on segueix en tractament.
Segons els metges que l'han tractat, és una persona amb "problemes psíquics", amb un "pensament inestable", fet que la va portar a intentar en dues ocasions acostar-se al Pontífex.
La magistratura del Vaticà va obrir un sumari sobre el cas, encara en curs, tot i que el president del Tribunal de la Ciutat del Vaticà, ?Giuseppe della Torre, no descarta que la dona sigui declarada "no imputable" a causa de les seves condicions psíquiques. Maiolo ja va passar dos anys, entre 2006 i 2008, en el centre psiquiàtric Wohngruppe-Kanzler, de la localitat suïssa de Fraunfeld, on viu.

Ali Agca surt de la presó
Mehmet Ali Agca, l'ultradretà turc que va intentar assassinar el Papa Joan Pau II el 1981, vol visitar el Vaticà quan sigui posat en llibertat la setmana que ve i ha demanat un permís per fer-ho.
Els seus advocats, Yilmaz Abosoglu i Gökay Gültekin, van explicar ahir que Agca ha enviat una carta al Vaticà demanant permís per realitzar la visita tot i que encara no ha rebut resposta.
Dilluns Agca sortirà de la presó d'alta seguretat de Sincan (Ankara), tot i que encara no estan clars tots els detalls de la seva posada en llibertat. "La seva salut és molt bona per a una persona que ha estat a la presó durant quasi 30 anys. Està físicament i psicològicament molt saludable", va dir un dels advocats.
D'acord a la informació dels lletrats, Agca romandrà a Ankara uns dies després del seu alliberament "per descansar" i podria oferir una roda de premsa. Els mitjans de comunicació turcs asseguren que Agca planeja enriquir-se oferint entrevistes en exclusiva i escrivint un llibre sobre les seves vivències que vendria com a guió a Hollywood. Els advocats, però, van negar tenir informació sobre aquests temes i van assegurar que és quelcom que Agca maneja per si sol.
La premsa turca va informar a més que l'ultradretà busca un país on viure ja que les seves demandes d'asil en el Vaticà i Portugal han estat rebutjades. Ha demanat també la ciutadania polonesa.
Quan surti de la presó, Agca tindrà 52 anys i, tot i no haver ?realitzat el servei militar, no serà cridat a files ja que un informe psiquiàtric assegura que posseeix "un desordre antisocial de la personalitat". Agca va afirmar fa dos anys haver escrit una nova Bíblia i, en la seva carta al Vaticà, prega al Papa Benet XVI que cregui en aquest nou llibre "sagrat".
Després del seu intent d'assassinar el Papa el 1981, Agca va complir 19 anys de presó a Itàlia però el 1999 va ser indultat i expulsat a Turquia. Més tard va tornar a ser empresonat.