laIc i laïcista

ÀNGEL CALDAS I BOSCH En el nostre país, una de les contribucions més importants que es pot fer per al bé públic és ajudar a tenir idees clares. Domina l'afectivitat, l'apassionament, la força sentimental, i l'espai racional queda raquític, empobrit, sense esme. Dimecres passat, en aquest mateix Diari, el Dr. Agustí Casanova dissecava el fonamentalisme laïcista amb un realisme que és d'agrair. "Un fantasma recorre Catalunya: el laïcisme combatiu i orgullós, descaradamente anticlerical". Analitzar els fets, despullar les intencions, és un servei al bé comú. També ho és l'anàlisi racional, la reflexió filosòfica i teològica sobre la laïcitat de l'Estat, per tenir bona convivència pacífica i positiva. El que era encara el cardenal Ratzinger va publicar un petit llibre, "Verdad, valores, poder, piedras de toque de la sociedad pluralista", que il·luminen un plantejament racional d'una política sobre el fet religiós en una societat democràtica. "L'Estat no és font de veritat ni de moral". No és absolut. Té una missió política, organitzativa i estimulant. Però no funda res. L'antropologia és anterior a l'Estat. Ha de garantir la llibertat, però amb contingut. No pot deixar fer tot el que tothom vulgui fer. La llibertat es relaciona amb el bé i la veritat. Ratzinger diu: "Tots els Estats han reconegut i aplicat fàcticament la raó moral de les tradicions religioses anteriors a ells, les quals serveixen també per a l'educació moral". Fa pocs dies, a Girona, els professors de Filosofia reclamaven més dignitat per l'asignatura als instituts. No estaria malament que es despertés en els polítics i homes de funció social un afany filosòfic. Seria també molt interessant i profitós que llegissin el recent Compendi del Catecisme de l'Església Catòlica. "La fe cristiana segueix oferint avui dia a la raó el sistema fonamental de coneixement moral".