Tàpies torna a exposar als 86 anys a Barcelona

JOSÉ OLIVA/EFE El pintor Antoni Tàpies exhibeix als seus 86 anys 17 obres de la seva última creació a la Galeria Toni Tàpies, de Barcelona, unes peces, algunes de gran format, en les que repeteix alguns dels temes que l'han perseguit en els últims anys.

L'obra que ara s'exhibeix ha sortit pràcticament de la seva última estada estival a la masia que té el pintor a Campins, al peu del Montseny, i en alguns casos apareix davant l'espectador com un retorn a un cert figurativisme, que en certa manera remet a la seva etapa iniciàtica, quan va participar en la fundació de Dau al Set, i revela una expressió d'optimisme en aquesta estació de tardor de la seva activitat creativa.

No obstant això, l'artista barceloní prefereix apartar d'aquests inicis, una pàgina d'un llibre que va passar fa temps i Tàpies prefereix no rellegir.

La simbologia recurrent en l'obra de Tàpies, els signes més i menys, els números, les formes geomètriques i, sobretot, les creus, també recorren gairebé tota aquesta obra recent, en la qual no falten altres elements més o menys mítics com la escala o l'ou que apareixen a "Òval sobre negre".

Un altre element comú de la seva creació més recent és l'ús de la pols de marbre que el pintor després estén sobre el llenç o la fusta barrejat amb vernissos o resines.

Segueixen apareixent en els seus collages objectes recognoscibles, que remeten a 'l'object trouvé' com els mocadors de «Mocador blanc" i "Mocador negre", la samarreta de "Samarreta blanca" o el vell bastidor de "Matèria i bastidor".

En la inauguració de l'exposició, el mateix artista va voler acompanyar les obres amb la seva presència i amb la seva lucidesa habitual, encara que amb una salut fràgil, ha expressat davant la premsa que està "molt content d'aquestes obres", si bé, matisa, que la seva satisfacció és l'expressió de veure aquests quadres penjats a les parets.

Durant el període de creació, no veu les coses tan diàfanes: "Sóc un artista que dubto, dubto abans de fer-les i dubto quan les faig. El dubte -afegeix- és l'essència de l'artista".

Recolzat en el seu ja inseparable bastó, Antoni Tàpies exposarà les seves noves obres a la galeria del seu fill fins al 18 de març.

Quan li pregunten per què Tàpies es pot veure en aquestes obres ara exposades, l'artista, a qui li costa mantenir una conversa pels seus problemes de sordesa, respon ràpidament: "És el Tàpies de sempre, però més sintètic, més condensat".

Sobre això, el seu amic dels temps de Dau al Set, el crític d'art i filòsof Arnau Puig creu que "tot i que cada vegada li fallen més els sentits, Tàpies manté intactes la lucidesa i la clarividència".

Puig arriba a definir-lo com aquest poeta que s'abandona a l'escriptura automàtica i, de fet, el mateix Tàpies corrobora que mai planifica les seves obres, sinó que es mou per impulsos i es deixa influir pel que passa al món, els seus desastres.

Aquesta necessitat de crear, de no aturar-se, potser el seu mateix motor creatiu, és especialment viva quan es troba al Montseny, entre la primavera i el final de l'estiu. Allà, el bon temps li permet, com va passar el 2009, crear fins a una quarantena d'obres.

Els hiverns són temps de reclusió al seu pis de Barcelona, i el fred tot just el convida a fer alguns dibuixos i cartrons, corrobora la seva inseparable dona, Teresa Barba.

A l'exposició de la galeria barcelonina es poden contemplar des d'una obra de grans dimensions com "Matèria i bastidor", que té unes dimensions de 2,50 x 3,00 metres, fins a petits quadres com "Pissarra i pinzell", o "Matèria difuminada ", ambdues d'uns de 50 x 50 centímetres.