toquem el dos

ANTONI MAS I BOU El dia dos de desembre es van celebrar eleccions a la presidència de la Unió de Músics de Catalunya i vaig renunciar a presentar-me a la reelecció del meu càrrec. Així mateix, deu fer qüestió d'un any, vaig renunciar a la presidència de l'Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat) i a la gerència del seu grup de gestió. Aquestes decisions podrien fer pensar que estic cansat, desil·lusionat o qualsevol cosa per l'estil. Però no és res d'això. Es tracta, simplement, que d'aquí a pocs mesos m'arriba la jubilació i considero que la vida marca unes pautes que és bo que respectem, tant per l'interès d'un mateix com per evitar tancar les portes als altres.
Normalment, quan s'acaba una etapa se solen passar comptes, però jo no ho faré pas. Bàsicament, perquè hi sortiria perdent. D'una banda considero que ni els músics ni la professió em deuen res perquè no he fet altra cosa que complir la meva obligació i m'han pagat per fer-ho. En canvi, de l'altra, em considero afavorit ja que he obtingut uns coneixements i un reconeixement social que tal vegada no tindria en altres circumstàncies. Si de cas, l'únic que m'agradaria constatar és que he treballat amb la millor voluntat i la major honradesa. Un detall, aquest darrer, que pot adquirir certa importància amb el ruixat que cau.
Ara la meva intenció consisteix a ajudar tant com pugui els que m'han substituït en els càrrecs fins el mes de maig, que és quan compliré els seixanta - cinc anys i sol·licitaré la baixa definitiva en la nòmina de Musicat. A partir d'aleshores, recuperaré la meva dedicació a la que considero, malgrat tot, la millor ocupació que hi ha en aquest món: la música.
L'únic vincle directe amb la gestió musical el mantindré a través de la Sociedad de Artistas (AIE). I vull que consti que ho faré amb molt de gust perquè per un catalanet com jo, el fet de sentir-se estimat a Madrid representa tot un luxe.
Malgrat tot, i per exprés desig de la meva consciència, em mantindré a disposició de les entitats o els músics que, en un moment donat, puguin considerar útil o necessària la meva experiència. Per això m'estimo més descartar l'adéu en el meu comiat. Moltes gràcies a tots els que m'heu ajudat o heu col·laborat amb mi, i tal com deia i per si de cas, deixem-ho amb "a reveure".